L’alegria que desprenia era immensa. Malgrat la derrota (88-94), el Bàsquet Girona acabava de plantar cara a tot un Reial Madrid en el retorn de l’ACB a Fontajau catorze anys després. Pel cap li van passar un munt de records i també el valor de la seva trajectòria. Èric Vila (Girona, 1998) havia fet realitat el seu somni, aquell que tenia des de petit quan veia els partits de l’Akasvayu des de la grada o formava part de les mobilitzacions per intentar frenar la inevitable desaparició del club gironí de l’elit. El 28 de setembre de 2022 serà una data que recordarà sempre.
«Ha sigut un somni fet realitat. Per un gironí, poder jugar a l’equip de la teva ciutat contra el Reial Madrid i a Fontajau és una experiència increïble. Estic molt content i agraït amb tota la gent que ha vingut a animar-nos, tant de bo puguem donar-los moltes alegries aquesta temporada», va explicar Vila després del partit.
L’aler pivot gironí va fitxar pel Bàsquet Girona l’estiu de 2021 amb moltes ganes i il·lusió per iniciar un nou camí al costat de la família en la seva carrera professional. Venia de superar una etapa complicada, marcada per una lesió, a la lliga universitària nord-americana i necessitava tornar a trobar el sentit del bàsquet. Marc Gasol va apostar per obrir-li les portes del seu projecte i el desenllaç no podria haver sigut millor. El punt d’inflexió va ser la incorporació del president a la pista perquè llavors Vila es va recol·locar a la posició de 4 i va poder tenir un rol més clar a l’equip. La seva progressió va ser notable i es va culminar amb un ascens històric a l’ACB que el gironí també va poder celebrar a casa (la Final Four va ser a Fontajau).
«Era soci de l’Akasvayu i havia vist jugar en Marc, Middleton i companyia. Tornar l’equip a l’ACB i poder jugar-hi és un somni, brutal», va insistir.
Vila va haver de marxar de Girona de molt petit per completar la seva formació al Barça després que els blaugranes es fixessin en el seu talent quan jugava al Sant Josep i el fitxessin l’any 2010. Amb el Barça va debutar a l’ACB amb 16 anys el 2014. Molt abans ja gaudia del bàsquet amb l’Akasvayu a Fontajau. Ho feia des de la grada i s’imaginava que algun dia ho faria des de la pista, tot i que la desaparició del club el 2008 va convertir el somni en una utopia. Catorze anys després, però, l’ha pogut fer realitat gràcies al seu esforç i a l’empenta de Gasol per tornar la ciutat a l’elit.
