El Girona s'apunta als penals el primer triomf al play-out (2(2)-2(1))

Com l'any passat, el Garatge Plana Girona està disputant el play-out per a mantenir-se a l'OkLliga, i, com l'any passat, això vol dir que tocarà patir. Déu n'hi do, avui, amb pròrroga, penals i tot. Aquest equip, però, ha demostrat a la pista i omplint Palau que és més que capaç d'aconseguir la proesa de ser, per vuitè any consecutiu, a la màxima divisió de l'hoquei estatal. El rival, l'Arenys de Munt, ja ha deixat clar que no ho posarà fàcil, i ha dut el primer partit de l'eliminatòria als penals. No sabien que el Girona té Llaverola, i el veterà porter ha sigut l'heroi amb quatre aturades que, de moment, serveixen per a fer el primer pas cap a la permanència. Primer triomf apuntat, i només en cal un més. Dissabte que ve "anirem a matar l'eliminatòria", assegura el tècnic Ramon Benito, poc convençut pel seu equip en un duel on "l'Arenys ha jugat millor".

I això que el matx ha començat d’allò més bé pels gironins. Quan tot just s’havia jugat el primer minut, Moi s’ha endinsat en la defensa rival provocant un penal que Pelicano, fitxatge d’or que ha tornat les últimes setmanes, ha transformat amb contundència. Si algú dubtava de la seva forma, ell ha deixat ben clar que tornarà a ser important pel Girona, com ho ha estat en tants i tants partits. En el tram inicial l’atac gironí s’ha fet fort des d’una bona defensa, concedint poc al seu rival, però el guió ha canviat els últims minuts de la primera meitat, amb els visitants collant els de casa fins a forçar l’error. Penal per l’Arenys que Puigvert ha enviat al fons de la xarxa. Cop dur quan faltaven tres minuts pel final, com la blava a Borja que vindria just després. Aquest cop, però, Llaverola tenia la mida presa al seu contrincant, i ha negat la falta directa amb una gran aturada. El porter ha estat monumental aguantant l’equip quan estava amb només tres jugadors per a arribar amb empat al descans.

L’Arenys ha anat perdent complexos i, en la represa, ha mantingut la inèrcia amb Gallardo estavellant la bola al pal. Un cop sec que ha fet callar, per uns moments, una afició entregada a l’objectiu comú, avançar cap a la salvació. Així, amb empenta, el Garatge Plana Girona ha tret l’orgull que caracteritza l’esport d’aquesta ciutat i Vázquez ha batut Garcia elevant la bola amb qualitat. Reacció, però quedava molt partit, i dues jugades molt seguides han posat l’ai el cor de tothom. Primer, amb Llaverola i companyia evitant el gol amb una bola que s’havia embarbussat a l’àrea; llavors, amb Moi enviant-la al travesser. Temps mort i, tot seguit, recompensa al caràcter rival. Ningú ha frenat el xut d’Aleix Domènech i l’empat ha tornat al marcador amb sis minuts encara per jugar. Dos cops s’ha posat per davant el Girona i dos cops ho ha igualat l’Arenys, signe d’un duel tens i disputat, com no podria ser d’altra manera amb el que està en joc. 

Només si Moi hagués caçat aquella pilota morta dins l’àrea abans que la traiés el porter... Només si l’última de Pelicano hagués acabat entrant... Però el resultat no volia canviar i així s’ha arribat a la pròrroga, amb oportunitats a dues bandes. Les més clares, a les acaballes, per Joseph i Vázquez, però cap dels dos ha pogut donar la victòria al seu equip. Com ja va passar en el primer duel amb el Palafrugell el curs passat, els penals han sigut decisius, i de nou el nom propi és Jaume Llaverola, mite gironí que segueix consagrant-se, avui aturant quatre penals. Gràcies a ell, els gols de Vázquez i Litus han valgut al Girona per a endur-se el primer partit. Com bé ha apuntat Benito, "la tanda de penals és una loteria, però s'ha de saber jugar", i el Girona n'ha sabut, fent honor a una afició "espectacular".

La sèrie és a tres, sí, però el segon matx pot ser el definitiu. L’any passat ja va allargar-se massa i dissabte que ve, a les 20, cal sentenciar en el segon assalt a Arenys. De suport, de ganes, d’energia i d’il·lusió, a aquest Girona no n’hi falten.