El nedador més jove de la història de l'Oncoswim és gironí i té 14 anys

Aquests dies, a casa dels Izquierdo, s'acumula l'alegria. «Ens fa molta il·lusió compartir això plegats. La família està molt contenta i és històric, perquè mai havia passat en la història de l'Oncoswim. Estem encantats, la veritat», raona l'Èric, de setze anys, un xic més de dos anys més gran que en Miquel, que n'acaba de fer catorze i és el participant més jove de la història d'una competició que es fa dissabte al matí. «És un honor, però el més important és que tothom ajudi, perquè hi ha gent que ho pateix. Esperem que la gent s'animi i es visibilitzi», descriu en Miquel, en un acte de gran maduresa.

Més de 60.000 euros recaptats

«És molt important ajudar. A casa ens ho recalquen constantment. I al GEiEG també, esclar», defensen Èric i Miquel Izquierdo, dos dels integrants dels 'Nens del GEiEG', que, juntament amb Agustí Planas, Pol Barceló i Teo Marín, participaran en la setena edició de l'Oncoswim, una travessia solidària de trenta quilòmetres entre l'Estartit i Calella de Palafrugell i que té l'objectiu de recaptar fons per la investigació contra el càncer de mama. L'equip infantil no és l'únic de l'entitat gironina que participa, perquè també s'ha inscrit un equip màster format per Alba Pons, Marta Vila, Minerva Pujol, Àlex Pérez i Miquel Roger. Entre tots dos, de moment ja s'han recaptat més de quatre mil euros. I entre tots els equips de la competició, més de seixanta mil.

El GEiEG ha tirat endavant diverses iniciatives socioesportives per recaptar fons. La doctora i també sòcia grupista Maria Teresa Puig, que encapçala la investigació del Grup de Recerca en Noves Dianes Terapèutiques de la Universitat de Girona, comenta que «la investigació és molt rellevant i és clau que com a societat ens involucrem en projectes com aquest, hi ha molta gent implicada en la recerca, però alhora, tenim manca de recursos». És una gran notícia que les noves generacions no es despreocupin d'aquestes qüestions.

L'Èric i en Miquel es passen a l'aigua moltes hores a la setmana. «Vinc tres dies a la setmana, unes cinc hores, després de classe», opina el més gran, que fa quart d'ESO. «Jo una mica més, perquè jugo a waterpolo i com tenim partits, potser m'hi estic vuit hores», afirma el petit, que fa dos cursos menys i assegura que desitjaria arribar a l'equip sènior en un futur. «No ho veig incompatible amb els estudis i m'ho passo molt bé, fent esport». «I va bé per la salut», afegeix l'Èric.

Fer esport sense el mòbil

Avui dia, molts adolescents i adults manifesten un greu problema d'addicció a les pantalles. No és el cas dels germans Izquierdo, a qui a casa mantenen un control sobre l'ús dels telèfons mòbils. «No estic enganxat: tenim activat un control parental i només podem disposar del telèfon una hora i mitja al dia. Quan s'acaba el temps, es bloqueja», explica l'Èric. «Els caps de setmana ens ho amplien una hora més. I potser algun dia sí que els demano més hores o, sobretot a l'estiu, que tinc més lliure, fan els ulls grossos. Però ho mig controlo, prefereixo fer esport o estar amb els amics», diu en Miquel.

Acostumats a la piscina, l'Oncoswim es disputa en aigües obertes i tindrà una durada aproximada de set hores. El canvi és radical. «Em fa una mica de respecte el fet d'anar molt endins i no veure terra», admet el menor, mentre el major treu pit. «Jo ja he fet alguna travessia, a mi no m'espanta».

La prova comença amb tots els participants nedant dotze minuts, mentre una barca els acompanya. Després, quatre pugen a la barca i un continua nedant, i els relleus tenen lloc cada dotze minuts fins als dotze finals, en què tots creuen l'arribada al mateix temps. «Però no és el més important, eh. El més important és recaptar diners», repeteixen, alhora. Jordi Izquierdo, el pare, que espera pacientment que s'acabi el reportatge, se sincera quan acabem. «A nosaltres ens cau la bava. És un orgull tot el que fan».

Subscriu-te per seguir llegint