Un mal segon quart passa factura al Bàsquet Girona (66-79)

Sense bàsquets, difícil arribar gaire lluny. El Bàsquet Girona tenia l’oportunitat d’acreditar un balanç d’inici de 4-1, que li permetés continuar creixent amb la confiança que les coses s’estan fent bé. Però tot ha sortit malament. El 3-2, amb dues derrotes consecutives, demostra que els de Salva Camps encara han de treballar molt i espavilar, sobretot, en atac. El Lenovo Tenerife ha sabut posar-se la sort al seu favor en un partit per oblidar (66-79). De fet, n’hi ha hagut dos: s’ha competit el primer, fins al 26-26, i després, amb un parcial de 0-14, poca cosa s’ha pogut fer. Ara bé, tot i anar a remolc, ningú pot retreure als gironins no haver lluitat fins al final.

Deia Salva Camps en una entrevista aquesta setmana a Diari de Girona que la derrota contra el Reial Madrid (74-93), la primera de la temporada fins aleshores, havia de servir per «millorar». A l’hora de la veritat, ha semblat que l’equip havia après la lliçó. Però, avís, només ho ha semblat. Els gironins han arrencat el partit molt endollats i, de seguida, després d’una acció col·lectiva, Sergi Martínez ha estrenat el marcador amb una esmaixada.

Malgrat les ganes del Bàsquet Girona, les interrupcions constants dels de Txus Vidorreta i les nombroses revisions dels àrbitres, sent protagonistes amb decisions qüestionables, han impedit que l’energia del conjunt local es traduís en un joc fluid. Més aviat el contrari. El 2-0 de Sergi Martínez s’ha mantingut durant dos minuts ben bons fins que Shermadini ha posat l’empat. La força de les defenses ha fet que fos extremadament difícil moure l’electrònic en el primer quart, sense aconseguir sortir-se del guió marcat pels tinerfenys.

De mica en mica, els de Salva Camps han intentat imposar el seu bàsquet. Tot i que sense poder escapar-se realment. Al contrari. El segon quart ha començat amb el conjunt gironí per darrere (13-14), després que Yves Pons fallés la darrera pilota a cistella. Fontajau ha fet sentir la seva indignació envers el rival i l'arbitratge.

Calia fer un pas endavant. I l’opció més viable, tenint en compte com avançava el partit, era des dels 6,75 metres. Ike Iroegbu no ha fallat amb tres triples gairebé seguits (3/3) per tornar a posar per davant als seus (16-15, 19-17 i 24-19). La diferència, això sí, sempre era mínima. I tampoc se li podia deixar carregar tot el pes de l’equip a Iroegbu. El Tenerife, fins al moment, només havia encertat 2/11 triples. No obstant això, de cop i volta, empesos per les correccions del seu tècnic, els visitants han agafat l’avantatge per manar en el descans (26-37).

Un horrorós parcial de 0 a 11 per tancar el segon quart ha estat clau per la derrota. Els triples de Doornekamp i Sastre han ofegat els gironins, que no se n’han sortit en atac i ho deixaven tot a les mans d’Iroegbu. Dels 26 punts anotats a la primera part, la meitat (13) els havia fet el base americà.

El mal ja estava fet. Anant a remolc. Ho ha deixat ben clar un altre triple de Sastre per començar la represa i les nombroses errades del Bàsquet Girona, que no podia de cap manera. Ni des de la pintura. Equivocant-se, fins i tot, en el tir lliure. De res ha servit l’espectacular salt de Pons, més que per maquillar el duel. Ni l’aparició estelar de Quino Colom en el tram final.

Una tècnica al base andorrà ha fet enfadar Fontajau i, de retruc, ha motivat els de Salva Camps en el darrer quart. Han competit, ningú els ho pot negar, però la derrota feia estona que estava anunciada amb un mal segon quart que els ha passat factura.