El Bisbal perd la Lliga Catalana EBA contra el Mataró (73-90)

La maledicció de l’equip local a la final de la Lliga Catalana EBA es perpetua. A la Bisbal hi havia l’esperança, les ganes, el somni, de guanyar el primer títol després de deixar-lo escapar la temporada passada, també a casa, contra el Barça. Però a l’hora de la veritat, una cosa és voler, i l’altra, poder. Esclar que els nois de Carles Rofes s’hi han fet, com mai, com sempre, i que la grada, plena a rebentar amb més de mig miler d’espectadors, no ha parat de cridar... i tot i això els gironins no n'han fet prou contra el Mataró Parc Boet (73-90). No n'han fet prou, tampoc, amb l’actuació esplèndida de Jaume Solé, que al descans ja duia 23 punts, i que al primer quart havia sigut l’únic que veia la cistella rival del seu equip al costat de Valera. Ara, hi ha coses que almenys una vegada a la vida un ha de fer i si t’agrada el bàsquet, viure-hi un partit sempre val la pena. Perquè fins i tot en tardes com aquesta, en què el Bisbal s'ha vist aclaparat per un rival que l'ha dominat, veure l’orgull que destil·la el projecte, més enllà del resultat, és també una victòria.

El gran problema del Bisbal ha sigut haver d’anar a remolc, gairebé sempre, del Mataró, que per postres aconseguia just en la darrera jugada abans del descans, un màxim avantatge d’11 punts (46-57). Els visitants dominaven el rebot i repartien la producció ofensiva contra un Bisbal que no atrapava la defensa. Els locals sobrevivien, però en la recta final del segon quart, veure com el Mataró se n’anava fins als 57 punts, no presagiava massa res de bo per a la represa.

Tot passava per endurir la defensa i trobar un moment de rauxa anotadora. El Bisbal ha arribat a perdre de 16 (50-66), però ha tirat la tovallola. Alguna cosa havia canviat: els visitants ja no encertaven amb tanta facilitat (de fer 26 i 31 punts als dos primers quarts, passava a anotar-ne només 15), però malgrat que els locals, tampoc, la millora defensiva podia donar rèdits. Enric Espinosa, que havia emergit en el tercer quart, reduïa la diferència a 8 (60-68) des del tir lliure (paradoxalment, una de les creus del Bisbal avui), però el Mataró, dur a dins, aconseguia tancar el parcial 12 amunt (60-72).

Els últims minuts han sigut frenètics, amb intercanvis de cistelles i errors, fins que un 0-5 del Mataró a 5.52 amb un triple d’Álvarez i una cistella de Ruizha tornat a donar-los un coixí de +15 (66-81) que obligava a Rofes a demanar temps mort. El cronòmetre i les presses eren el pitjor aliat per al Bisbal, que ja anava a la desesperada i que seguia errant tirs lliures. Amb el 70-87 de Ruiz a dos minuts del final s’escapava definitivament la final i el títol però, per descomptat, i de cap manera, la il·lusió d’un poble i d’un club que lidera el seu grup d’EBA amb solidesa i que encara ha de fer-nos escriure moltes alegries en el futur.