L'Spar Girona també fracassa a la Copa (49-72)

Una setmana després de dir adéu a l’Eurocup, l’Spar Girona va sumar un altre fracàs, ahir, ara a la Copa de la Reina, davant l’Estudiantes. Si contra el Besiktas hi havia un pla per a la remuntada, que no va acabar apareixent per enlloc, a Huelva, on l’equip hi ambicionava guanyar el títol, tampoc es van complir les expectatives. A les gironines ja només els queda la lliga, i tal i com està la cosa, no sembla que s’hi puguin dipositar massa esperances. Aquesta és la trista realitat. Avui per avui, tot i disposar d’una de les plantilles més notables i cares dels últims anys, això no rutlla de cap de les maneres. 

En un partit horrorós, tot el que podia sortir malament, va sortir pitjor. Podem atribuir-ho a les baixes de Magarity, ja és mala sort que la teva millor jugadora tingui una infecció respiratòria quan et jugues la Copa, i Labuckiene... però potser amb això no n’hi ha prou per explicar aquesta falta d’ànima que es transmet. Aquesta és ara la trista realitat. Bertsh, cridada a ser un dels referents, i a qui Íñiguez ja va tocar el crostó el dia del Besiktas, sense citar-la, va acabar amb dos miserables punts, anotats quan l’Estudiantes ja feia estona que somreia; Mendy no hi va ser, Nicholson estava perduda i carregada de faltes, i les bases... les bases feien el que podien. I per si no n’hi havia prou Etxarri només estava misteriosament quatre minuts en pista, i al final del partit, se sabia que havia tornat a tenir molèsties. 

«Aquí no es rendeix ningú», deia Íñiguez en un temps mort quan les gironines ja perdien 41-54 entrat el darrer quart. Feia estona que no es veia cap capacitat de reacció: Wittle, tornant a la pista, clavava l’estocada (41-57). I poc després la distància ja era de 20 (41-61). I més tard, de 25 (45-70). Feia basarda i mal d’ulls.

L’Uni, tot i jugar malament, havia pogut mantenir la igualtat a la primera part (26-26 al descans). De fet, havia arribat a tenir sis punts de marge (26-20) i semblava que, ni que fos a empentes i trompicons, se’n podria sortir, ajudat també al molt fluix percentatge d’encert de les rivals. Però un parcial de 0-11 entre els darrers minuts del primer temps i l’inici del tercer quart ho van engegar tot a rodar. I ningú va ser capaç d’evitar-ho. D’aquell 26-20 es passa al 26-26, i d’allà al 26-31. Només Tolo va tenir capacitat per no desfer-se i gràcies a ella es va arribar a empatar, un altre cop, a 35. Però allà es va acabar el partit. L’Estudiantes va posar la directa i l’Uni les veia passar. No hi va haver massa res més a dir perquè només va existit un equip sobre la pista, el madrileny, que va acabat guanyant amb una superioritat insultant.

Doble triomf a la Minicopa

Es repeteix, per tant, la història de l’any passat, amb l’Uni deixant la Copa abans d’hora, molt aviat, sense passar de quarts. Si a Saragossa va ser el Gernika qui superava un equip gironí amb set jugadores i Murphy competint amb el dit trencat, a Huelva tampoc s’han complert les expectatives.

Sí que, de moment, ho està fent l’U-14 del Bàsquet Girona Uni Laia Palau que juga la Minicopa. Ahir es va estrenar amb doble triomf contra Ensino (68-53) i Jairis (61-45).

.