El Girona confia en l’efecte Montilivi per doblegar el Betis

Sobre el paper, Míchel té confiança plena en tota la plantilla, però a la pràctica, la realitat diu una altra cosa. Un grup de jugadors ha estat molt indiscutible per al tècnic del Girona. Un dels més destacats i inamovibles ha estat i és Sávio (29 partits disputats, 28 de titular). El brasiler ha estat l’amo i senyor de les bandes, majoritàriament l’esquerra, però es perdrà per sanció el partit contra el Betis (16:15 h / Dazn La Liga) d’avui. Una baixa que obre un ventall de possibilitats per veure qui suplirà el de Sao Mateus.

El talent natural de Sávio és insubstituïble. Míchel ja va reconèixer a la prèvia que no hi ha cap jugador amb el seu «un contra un diferencial», però que jugadors amb altres virtuts a la plantilla el poden suplir aportant un joc diferent. L’extrem serà l’única baixa per al partit contra el Betis, lesionats de llarga durada a banda (Toni Villa i Joel Roca). L’aturada de seleccions ha anat bé al Girona per passar pàgina i oblidar la derrota contra el Getafe en l’última jornada i, també, per recuperar jugadors lesionats. Yangel Herrera, Miguel Gutiérrez, David López, Tsygankov i Borja García tornen a estar disponibles. Amb la recuperació d’efectius, s’obren múltiples possibilitats per cobrir Sávio, però queda el dubte de què prioritzarà el cos tècnic.

Míchel: " Som capaços de guanyar els nou partits"

Després de tornar a coincidir tots tres contra l’Osasuna en el darrer matx a casa, David López, Eric i Blind podran tornar a formar la base de la defensa. És el recurs preferit de Míchel i el que més bon rendiment li ha donat. Aquesta fórmula podria obrir les portes de l’extrem a Yan Couto. Podria ser una de les primeres opcions de suplir Sávio, tot i que s’hauria de moure Tsygankov de costat o jugar amb Couto a cama canviada.

També són opcions més pures i habituades a la posició Portu, Valery i Jastin. El murcià ha respost a les oportunitats amb rendiment. En canvi, l’escalenc sembla viure en l’ostracisme i seria una sorpresa veure’l a l’onze titular. L’última opció és el jove de la base. El lleidatà té també la capacitat, però Míchel ha recalcat més d’una vegada que encara li falta treball defensiu. I havent reconegut també el tècnic de Vallecas que voldrà pressionar alt al Betis, sembla que Jastin tampoc partiria com a titular. Un pla de joc tan atrevit i, alhora fidel a l’estil de joc, pot afavorir l’entrada de Yangel Herrera al mig del camp, un guanyador de duels nat i especialista a recuperar pilotes. Falta veure quin ritme de competició pot oferir el veneçolà, amb els últims minuts de competició contra el Rayo.

On hi haurà molta qualitat en l’últim terç de camp serà en el rival. L’equip de Pellegrini té un reguitzell de jugadors polivalents per jugar en les posicions ofensives. Isco, Fornals, Ayoze o Fekir poden crear perill en qualsevol instant. El moment dels sevillans no és el millor pel que fa als resultats. Els verd-i-blancs han encaixat tres derrotes consecutives contra l’Atlètic de Madrid, el Vila-real i el Rayo Vallecano. Una mala ratxa que ha provocat que ni tan sols tinguin assegurats els llocs europeus. Les baixes visitants es focalitzen en la zona defensiva. Bartra i Sabaly no hi seran. Tampoc han viatjat Marc Roca i Bakambu.

La solució davant tant de perill ofensiu dels bètics passa per l’efecte Montilivi. El Girona s’ha fet fort com a local i suma tres enfrontaments deixant la porteria a zero (Reial Societat, Rayo i Osasuna). L’últim gol en contra dels blanc-i-vermells a casa va ser en la victòria amb golejada 5 a 1 contra el Sevilla de finals de gener. Montilivi és la zona de seguretat dels gironins. Un lloc al qual tornar per refer-se, un indret on ja no es recorda que abans de l’aturada de seleccions es va perdre contra el Getafe i només es pensa en un triomf. Això sí, els registres a l’estadi són favorables al Betis, que no ha perdut mai a Montilivi, ni a Primera ni Segona.

La mentalitat guanyadora té un portador clar del missatge, Míchel. Ni un dubte té que l’equip és «capaç de guanyar els nou partits» que queden, començant amb el Betis. L’ambició per assolir la Champions fa oblidar a molts que els tres punts contra el Betis aproparien gairebé matemàticament, els gironins -si alguns resultats acompanyen- a la competició europea. I no perquè els objectius siguin més alts, menys s’ha de destacar una fita anòmala en la història del club. El Girona va marxar del Benito Villamarín a la jornada divuit amb disset punts de marge sobre el Betis, un equip pensat per jugar i classificar-se per Europa, i acabarà la jornada trenta a la mateixa distància en el pitjor dels casos o a vint-i-tres en el millor.