Roses va tornar a complir amb la tradició de l'empaitada d'ànecs, documentada al 1918 però amb origen (asseguren) anterior i amb record transmès per tradició oral. Més d'un centenar de persones es van atrevir a intentar agafar, amb cura, algun dels ànecs que, gradualment, eren alliberats des d'una embarcació que navegava, amb parsimònia, davant la platja de la Punta. Iniciada la posada en llibertat de les aus, els participants (la gran majoria, gent jove) nedaven sota el criteri d'aconseguir la màxima velocitat fins a alguns dels ànecs. Però aquí no acabava el joc. Els ànecs, en el propòsit de no deixar-se atrapar, sovint escapaven d'entre les mans del que volia tan preuat botí. Això va provocar moments d'hilaritat entre el nombrós públic reunit a les zones d'observació de l'espigó i el passeig observant la contraposició del nedador de torn i l'ull viu de l'ànec, amb instint de voler conservar la llibertat. Cada participant només té opció a quedar-se una au.

Aconseguit el trofeu, calia tornar a la sorra. Sense voler-ho, els nedadors amb premi surten traient pit, amb la satisfacció d'haver demostrat habilitat. L'organització, a càrrec dels Amics de les Festes i les Tradicions de Roses, instruïa, continuadament, sobre com agafar l'animal. Mai pel coll, sempre pel cos, subjectant les potes. Màxima cura per evitar fer-los mal. Si veien que hi havia algú que no ho feia, calia ser taxatiu: ànec tret de les mans. L'animal, havent dimitit de voler marxar, restava pacient sota l'aigua que sortia de la mànega i que tenia la finalitat de netejar-lo. Les manyagues de la mainada cap a l'animal sovintejaven. Sobretot volien notar la suavitat del caparró. Els "guanyadors" de l'empaitada (és a dir, els nous propietaris d'ànecs) tenien el dilema de quedar-se els animals o bescanviar-lo per un obsequi. La majoria van optar per la segona opció, una situació que, fins i tot, va desbordar les previsions de l'organització.

Aquesta tradició, que l'organització presenta com un dels elements de la identitat col.lectiva a partir d'un llegat dels avantpassats, no sempre ha estat ben vista. També és una tradició que, dies abans de l'empaitada, sorgeixin veus que demanen, en nom del benestar dels animals, que l'Ajuntament suspengui el model seguit en l'activitat, inclosa en el programa de la Festa Major. Una proposta d'alternativa, tal com ha demanat enguany l'Associació Nacional per a la Protecció dels Animals és una empaitada d'ànecs falsos (de plàstic...) o pilotes. L'Ajuntament es remet a un campanya de 2002, en què els Amics de les Festes i les Tradicions de Roses van recollir 1.500 de firmes a favor de l'empaitada. L'Ajuntament, tanmateix, va provar de modificar la festa. Síndries substituint ànecs. El canvi no va convèncer la parròquia. Fins i tot, comenten, hi ha qui va prendre mal amb la pesant peça de fruita.