La música, a vegades, genera imatges que marquen tant com el propi so. La imatge de la cantaora Estrella Morente cantant, plorosa, al costat del taüt del seu pare Enrique durant el seu funeral el Nadal passat és una d'aquestes escenes que el món del flamenc recordarà durant anys.

Convertida en paladina del llegat del ja mític Enrique Morente i després de passar pel festival de Cante de las Minas de la Unión, on se'l va homenatjar la setmana passada, Estrella va oferir un concert festival Portalblau de l'Escala que es pot resumir en tres instantànies.

Des de l'"ai papaíto..." amb què comença El Pregón del Niño de las Moras, el primer dels temes del recital i que es va convertir en la banda sonora de la primera imatge de la nit, la figura del difunt Enrique Morente va sobrevolar constantment les ruïnes d'Empúries, tant en el repertori com en l'ànim del públic.

El concert va arrencar amb l'escenari a les fosques. Sobre la tarima, en penombra, s'entreveien els sis músics que, amb palmes, cors i guitarres acompanyen Estrella Morente. Ella, però, va aparèixer per sorpresa, vestida amb una túnica blanca d'inspiració clàssica i amb el cabell recollit, cantant mentre avançava entre les columnes del fòrum romà.

A partir d'aquí, va anar combinant temes del seu proper disc, com el Réquiem inspirat en el poema Tras un amoroso lance de Sant Joan de la Creu, amb d'altres dels seus anteriors treballs, com la Soleá Graná, així com peces del repertori del seu pare.

"Dime el hombre porque muere , el sol se da en alumbrar, los astros por que se mueren...", cantava Morente, amb la mirada apuntant el cel, i acompanyada només per la guitarra de Montoyita, anava desgranant lletres amb les esquerdes que provoca el dolor per la pèrdua com a tema central.

La segona imatge de la nit va arribar després d'un petit descans de la cantant, que va cedir tot el protagonisme als seus músics, especialment a Montoyita, que es va marcar un solo de guitarra que va posar el públic dempeus, i a El Popo, que va abandonar la percussió per fer un zapateao sobre l'escenari.

Morente va reaparèixer amb un vestit blanc i negre amb lluentons, i ajudada per un enorme ventall, va recuperar Estrella, amb lletra del seu pare, abans de retre tribut a una altra de les sagues flamenques, els Flores, amb una sevillana que recorria les lletres de La Faraona, de Torbellino de color a la Zarzamora, per culminar amb el No dudaría del seu fill Antonio.

Entre la Habanera imposible i una versió aflamencada de La noche de mi amor que va popularitzar Chavela Vargas es va fer la mitjanit, i va arribar el 14 d'agost, data de l'aniversari de la cantaora.

Els crits de "Visca el pare Morente!" i "Feliç aniversari!", van servir de preludi per a les primeres (i últimes) paraules que l'artista va dirigir al públic per a agrair-los la vetllada a Empúries. "Cada vegada em sento més catalana", va acabar, just abans de deixar el micro a terra i cantar, a capella, Maria de la O.

La imatge que va tancar la nit va ser la més curiosa. Quan l'audiència ja es dirigia cap a la sortida, la cantaora va reaparèixer entre les columnes del fòrum, micro en mà, i va marxar cantant mentre el públic la seguia, en processó laica, pels camins de sorra del conjunt monumental d'Empúries. D'imatges com aquesta se'n veuen poques, la veritat.