Tres hores d'energia, música i felicitat. Això és el que va regalar diumenge a la nit Manolo García als espectadors del festival Jardins de Cap Roig, en un concert en què va presentar els temes del seu nou disc, Geometría del Rayo, combinats amb les cançons més emblemàtiques de la seva trajectòria en solitari.

García va començar la nit molt ben acompanyat amb Ivette Nadal i Caïm Riba. El cantant barceloní, declarat admirador de Nadal, va cantar amb ells No saps el mal que em fas, el tema amb el qual ja havia col·laborat en el disc de la cantautora. Càlid i proper com sempre, García va arrencar amb un dels seus temes nous, El frío de la noche, davant d'un públic que va demostrar un cop més que n'és incondicional.

Malgrat que el concert comencés amb el públic assegut - «també és una proposta maca, però jo he d'intentar calmar-me perquè soc com un poltre desbocat», va confessar l'artista-, els seguidors de l'exmembre d'El Último de la Fila no van deixar d'aplaudir cadascun dels temes que va anar desgranant, ja fossin de discos anteriors, com Por respirar o Junto a Ti , o del nou, com Humo de Abrojos. Gairebé sense temps per respirar entre cançó i cançó, García va reivindicar les ganes d' «alegria i llibertat» i va considerar que els polítics haurien de parlar menys i cantar més. Però, sobretot, es va mostrar agraït per l'entrega del seu públic: «La festa sou vosaltres, perquè sou els que doneu sentit a la nostra tasca», va admetre.

García, que també va estar acompanyat per la seva germana Carme a l'escenari, va anar empalmant temes com Hombres Azules o Cítricos Amantes fins que, amb Giro Teatral i Alma de papel, va arribar el moment sens dubte més esperat del concert: quan l'artista va baixar al pati de butaques per barrejar-se entre un públic que no deixava de gravar-lo i intentar-lo saludar. Ell, pura amabilitat, va convertir la graderia en tota una festa, aconseguint que finalment el públic s'aixequés -ni que fos per una estona- de la cadira.

Després de comptar també amb la col·laboració del seu amic Toti Soler, va encarar la recta final del concert tot demanant al públic que tornés a asseure's per anar repassant alguns dels seus grans èxits, com San Fernando, Nunca el Tiempo o Pájaros de Barro, que van conduir el públic a l'apoteosi.

Però quan semblava que, després de dues hores i mitja, el concert ja havia arribat al seu final, García va demostrar que encara tenia energia per a més i va obsequiar els seus seguidors amb una versió sui generis de La Bamba i, finalment, un dels grans èxits d'El Último de la Fila: Insurrección, que va posar la cirereta del pastís d'una nit rodona.