Un grup excepcional es mereixia una nit excepcional. I així va ser. Durant una hora i mitja, l´Auditori del Castell de Peralada es va transportar a les millors pistes de ball de les discoteques dels anys 70 i 80. Els culpables: els reis del soul i el funk i de la música disco, els Kool & the Gang, la mítica formació novaiorquesa amb 50 anys de recorregut musical i que s´ha anant adaptant al pas dels temps. Evidentment queden pocs músics originals i les veus s´han anat adaptant, però al capdavant encara hi figura Robert Kool Bell. La veu principal de Shawn McQuiller, acompanyat també per Walter Anderson, han actualitzat el so original i la formació de Nova Jersey continua sonant com 30 o 40 anys enrere, quan la música disco s´imposava a totes les pistes de ball.
Damunt de l´escenari, el ritme de ball funky és continuat i això es va transmetre ràpidament a la platea. Menció especial mereix l´apartat de vent, amb Michael Ray a la trompeta, Jermaine Bryson al trombó i Louis Van Taylor al saxo. Kool & the Gang van interpretar durant noranta minuts els seus èxits més celebrats i que els han portat a vendre més de 70 milions de discos a tot el món.
Ànims encesos amb «Fresh»
La segona cançó, Fresh, en lloc de calmar els ànims va provocar un efecte contrari i la platea ja es va encendre ràpidament. La mítica declaració d´amor de Johana va donar pas després a un repàs dels temes dels anys 70 amb Open Sesame i Funky Stuff. A partir de la lenta i romàntica Cherish, la màquina de tren es va posar en plena marxa a tota velocitat de soul i funky sense parar fins al final.
Encadenant Let´s Go Dancing, Ladies Night i Sexy es va arribar a la traca final amb tot el públic ja sense ocupar les seves cadires amb les versions més llargues de Get Down On It i Celebration.
Aquesta última, una autèntica celebració que el públic va saber correspondre amb una ovació de cinc minuts amb els deu components de Kool & the Gang acomiadant-se damunt de l´escenari i rebent tovalloles per part del seu equip, sinònim de la seva entrega.
