Marc Parrot ofereix aquest dijous i divendres un doble concert per inaugurar el festival Portalblau de l'Escala, per on també passaran artistes com Pau Riba, Alfred Garcia o Paco Ibáñez, entre altres. Parrot presenta "Refugi", el seu nou disc, amb un espectacle que es caracteritza per fer-se íntegrament dins d'una "iurta" -una mena de cabana tradicional d'Àsia- amb capacitat per només 90 persones.

El més destacat d'aquest projecte, "Refugi", és que utilitzen l'escenari de la "iurta". Com ho està rebent el públic?

Ho estan rebent molt bé, perquè és un espectacle amb un plantejament diferent que el d'un concert habitual.

Aleshores, crec que aquesta sorpresa ens juga a favor, per la peculiaritat de l'espai i el repertori. Funciona molt bé. I a part de la sorpresa, l'espai, que no és gens convencional, afavoreix que hi hagi molta més proximitat, però no només física, que també, sinó que el públic es veu a si mateix, veient la gent que té asseguda al voltant, perquè són 360 graus, i al final és com si estiguessin a l'escenari amb nosaltres.

És un espai molt reduït, per només 90 persones. No li fa respecte, aquest format?

És un altre llenguatge, totalment diferent, i si ho faig és perquè m'agrada. Aquí sí que no valen impostures ni res, tot ha de ser molt de veritat. I crec que, precisament, això és el que afavoreix que les cançons desenvolupin tot el seu potencial.

En l'espectacle, fa un repàs a tota la seva carrera o se centra en aquest darrer disc, "Refugi"?

També repasso altres temes, tot i que el pes de l'espectacle és el disc "Refugi".

Fins a quin extrem aquest disc és un punt d'inflexió en la seva carrera professional?

Penso que amb aquest disc he fet un esforç que no he fet amb altres discs a l'hora de veure o de poder fer les coses d'una manera que em permetin projectar-me uns quants anys més. D'alguna manera, he intentat trobar-me un altre cop com a artista, amb l'edat que tinc i el moment que estic vivint. No ha estat només el fet de dir: vaig a fer unes quantes cançons noves, sinó que ha estat un procés llarg, on he estat investigant a veure amb què em sentia més còmode, amb dues o tres línies diferents amb les quals podia avançar, i finalment he trobat aquest punt de cançó actual però més connectada, on em sento còmode i alhora també en un terreny bastant particular.

Quin seria el seu refugi particular: estaria dalt d'un escenari, o ben lluny d'un escenari?

És que clar... hi ha molts escenaris [riu]. Si fas un concert en un lloc on hi ha una barra de bar, i depèn de quin tipus de concert és un desastre. I en canvi, depenent de quin tipus de concert, que no hi hagi barra de bar potser també és un desastre. Per tant, l'escenari no diu gran cosa. Crear-te un espai on la gent pugui escoltar d'una determinada manera sí que pot ser un refugi, perquè d'alguna manera no em condiciona l'espai. I el meu refugi, de fet, són les cançons i la feina que faig. Si no pogués fer cançons i dedicar-me això, segurament no estaria bé.