22 de juliol de 2019
22.07.2019
Diari de Girona
ROSES

La química de Spiteri, ànima dels mítics Texas

El grup escocès celebra els trenta anys del seu primer disc «Southside» en una actuació intensa · La vocalista i líder de la banda convida una persona del públic a cantar amb ella · El Festival Sons del Món acull l'únic concert del grup de pop-rock a Catalunya aquest estiu

21.07.2019 | 22:36
Sharleen Spiteri, vocalista de Texas, en un moment de l'actuació.

«Esteu a punt per la festa?». La carta de presentació de la carismàtica Sharleen Spiteri va ser tot un preludi de la gran actuació que oferirien els mítics Texas divendres a Roses, en el marc del Festival Sons del Món. Sembla que no passin els anys per la música dels escocesos, i això que enguany se celebren 30 anys de la publicació del seu àlbum de debut, Southside, que els va catapultar a ser un dels referents del pop-rock dels 90. Tota una generació que divendres es va entregar a les melodies de Spiteri des del minut 0, oblidant-se de les cadires i intentant avançar algunes files per poder corejar els èxits dels seus ídols des de ben a prop, fins a convertir l'emblemàtic espai de la Ciutadella en una pista de ball. I és que l'ocasió s'ho mereixia. El grup escocès està immers en la gira commemorativa del seu primer àlbum i el de divendres va ser l'únic concert que oferirà a Catalunya aquest estiu. Els fans més fidels no podien desaprofitar aquesta oportunitat. Everyday now, Thrill has gone i I don't want a lover van traslladar el públic a Glasgow a finals dels anys 80, quan el baixista Johnny McElhone, una jove Spiteri i el guitarrista Ally McErlaine –s'hi va afegir una mica més tard– van iniciar aquest projecte que trenta anys després segueix més viu que mai.

Però si hi ha un tret insígnia del grup de pop-rock, a part dels himnes generacionals, és el pes de la seva ànima i líder: Sharleen Spiteri i la química que es genera amb els espectadors. La vocalista es passejava per l'escenari amb la seva icònica guitarra verda i interactuava contínuament amb els seus fans. «És un plaer poder estar aquí» afirmava, emocionada. Spiteri, que va confessar que a la tarda el grup havia visitat Cadaqués –indret que els va captivar quan hi van actuar el 2014–, es va mostrar molt propera. Després d'interpretar cada cançó feia una pausa per explicar l'origen dels temes que cantaria i fer bromes espontànies sobre l'edat o anècdotes del grup, com si es tractessin de monòlegs. La bona rebuda del públic va ser instantània i es creava una atmosfera de gran complicitat. El moment més emotiu i «romàntic» de la nit va arribar amb In demand quan Spiteri va animar el públic a encendre els llums del mòbil; i el més trencador i sorprenent, per aquells qui no han vist mai un directe de Texas, va ser quan espontàniament la vocalista va convidar una noia del públic, la Carlota, a cantar So called a friend. La jove fan va explicar que era la sisena vegada que assistia a un concert del grup i, sens dubte, aquesta no l'oblidaria mai.

Durant el recital no hi van faltar temes com Summer son, Halo, Say what you want i l'única cançó del darrer disc, Let's work it out, entre d'altres, com tampoc la versió del mític Suspicious minds d'Elvis Presley, com a colofó final. «És meravellós poder sentir aquest gran escalf vostre, després de tants anys», va confessar Spiteri que, amb la seva personalitat i energia inqüestionables, va demostrar, una vegada més, que el rock no és només cosa d'homes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook