«Esteu a punt per la festa?». La carta de presentació de la carismàtica Sharleen Spiteri va ser tot un preludi de la gran actuació que oferirien els mítics Texas divendres a Roses, en el marc del Festival Sons del Món. Sembla que no passin els anys per la música dels escocesos, i això que enguany se celebren 30 anys de la publicació del seu àlbum de debut, Southside, que els va catapultar a ser un dels referents del pop-rock dels 90. Tota una generació que divendres es va entregar a les melodies de Spiteri des del minut 0, oblidant-se de les cadires i intentant avançar algunes files per poder corejar els èxits dels seus ídols des de ben a prop, fins a convertir l'emblemàtic espai de la Ciutadella en una pista de ball. I és que l'ocasió s'ho mereixia. El grup escocès està immers en la gira commemorativa del seu primer àlbum i el de divendres va ser l'únic concert que oferirà a Catalunya aquest estiu. Els fans més fidels no podien desaprofitar aquesta oportunitat. Everyday now, Thrill has gone i I don't want a lover van traslladar el públic a Glasgow a finals dels anys 80, quan el baixista Johnny McElhone, una jove Spiteri i el guitarrista Ally McErlaine -s'hi va afegir una mica més tard- van iniciar aquest projecte que trenta anys després segueix més viu que mai.

Però si hi ha un tret insígnia del grup de pop-rock, a part dels himnes generacionals, és el pes de la seva ànima i líder: Sharleen Spiteri i la química que es genera amb els espectadors. La vocalista es passejava per l'escenari amb la seva icònica guitarra verda i interactuava contínuament amb els seus fans. «És un plaer poder estar aquí» afirmava, emocionada. Spiteri, que va confessar que a la tarda el grup havia visitat Cadaqués -indret que els va captivar quan hi van actuar el 2014-, es va mostrar molt propera. Després d'interpretar cada cançó feia una pausa per explicar l'origen dels temes que cantaria i fer bromes espontànies sobre l'edat o anècdotes del grup, com si es tractessin de monòlegs. La bona rebuda del públic va ser instantània i es creava una atmosfera de gran complicitat. El moment més emotiu i «romàntic» de la nit va arribar amb In demand quan Spiteri va animar el públic a encendre els llums del mòbil; i el més trencador i sorprenent, per aquells qui no han vist mai un directe de Texas, va ser quan espontàniament la vocalista va convidar una noia del públic, la Carlota, a cantar So called a friend. La jove fan va explicar que era la sisena vegada que assistia a un concert del grup i, sens dubte, aquesta no l'oblidaria mai.

Durant el recital no hi van faltar temes com Summer son, Halo, Say what you want i l'única cançó del darrer disc, Let's work it out, entre d'altres, com tampoc la versió del mític Suspicious minds d'Elvis Presley, com a colofó final. «És meravellós poder sentir aquest gran escalf vostre, després de tants anys», va confessar Spiteri que, amb la seva personalitat i energia inqüestionables, va demostrar, una vegada més, que el rock no és només cosa d'homes.