31 de juliol de 2019
31.07.2019
Diari de Girona
REPORTATGE

L'artesania com a reclam turístic

Cistellers, terrissaires i artesans de tot tipus obren les seves portes arreu de les comarques gironines per donar a conèixer, des d'una vessant didàctica i propera, oficis tradicionals en risc de desaparèixer · En molts casos també ofereixen tallers i cursos o fan visites guiades per tal de transmetre els seus coneixements

31.07.2019 | 00:03
Dolors Turró mostrant un dels seus àngels.

En una època marcada per l'electrònica i el món digital, els oficis més tradicionals es poden convertir en tot un reclam turístic. I és que no tothom sap com es treballa la terrissa o es fa un cistell, i cada cop hi ha més visitants disposats a descobrir-ho. A les comarques gironines hi ha diversos negocis que, des d'un punt de vista proper i didàctic, intenten donar a conèixer els antics oficis i artesans, continuïn o no en actiu. La terrissa i la ceràmica són dels més habituals, però també n'hi ha d'altres de més curiosos, com la «botiga dels àngels» de Girona -una de les úniques que hi ha tant a Catalunya com en el conjunt de l'Estat especialitzada en la venda i restauració de figuretes d'àngels- o Sans Luthier de Sant Jaume de Llierca, especialitzada en instruments de música tradicionals. El llistat sencer es pot trobar al web del Patronat de Turisme. En molts casos, es tracta de negocis tradicionals que lluiten per sobreviure en un món globalitzat i que han trobat en la seva pròpia essència un atractiu especial de cara al públic.

Descobrir la terrissa a la Bisbal i a Quart

Quart o la Bisbal s'han convertit, sense cap mena de dubte, en dos referents del món de la ceràmica i la terrissa, que durant anys van ser la seva principal font d'ingressos i que actualment continuen essent dos dels seus principals atractius turístics. Per això, a banda del Terracotta Museu de la Bisbal o el Museu de la Terrissa de Quart, hi ha diversos negocis que no només es dediquen a fabricar peces, sinó que també obren les seves portes per tal de donar a conèixer com treballen. En el cas de Quart, per exemple, l'Ajuntament ha organitzat en diverses ocasions rutes pels obradors del poble, i alguns d'històrics, com Ceràmiques Marcó, s'han obert a col·laborar amb centres de formació per tal d'ajudar a joves talents.

La cistelleria Leo, un clàssic de Palafrugell

Per als que visiten Palafrugell, la cistelleria Leo s'ha convertit en un punt de referència de la cistelleria artesanal. Ubicada al cor de la vila, al número 44 del carrer Torras Jonama, va iniciar la seva activitat l'any 1950 i actualment està regentada per la segona generació de cistellers. A més de tenir el taller on elaboren cistells, paneres, calaixos de vítmet i altres peces, compten amb una exposició de peces de cistelleria tradicional, imparteixen tallers i fan demostracions d'ofici i tallers per a adults i mainada. «Tenint en compte la precarietat en què es troba aquest ofici, de bon començament vam tenir clar que volíem compartir els nostres coneixements impartint cursos i tallers per difondre i recuperar aquest ofici mil·lenari», escriuen a la seva pàgina web.

Fer gegants i capgrossos a Navata

Per als aficionats a les festes majors, una parada obligatòria és Ventura & Hosta Cartons, a Navata, dedicats a la construcció de gegants -i, de fet, qualsevol figura- de cartró. El seu taller és pràcticament ja de per si un museu, però a més organitzen cursos de capgrossos i gegants per tal que qualsevol persona -infant o adult- pugui aprendre a fer-los. De fet, la seva fama ha traspassat fronteres, i el passat mes de març van viatjar fins a la Universitat de Virgínia, als Estats Units, per impartir un curs i conferències sobre la construcció de capgrossos i gegants.

Recuperar la papereria tradicional a Banyoles

En un àmbit similar, Sastres Paperers, de Banyoles, es dediquen a la fabricació artesanal de paper des del Molí de la Farga, un edifici que compta amb 300 anys d'història. Es presenten com un projecte amb «vocació social i cultural», ja que el seu objectiu és intentar mantenir la continuïtat d'un ofici que, diuen, es troba molt arrelat al Pla de l'Estany però que actualment corre el risc de desaparèixer. En aquest molí paperer tradicional, doncs, produeixen paper artesanal de qualitat per al mercat de les Belles Arts (amb la marca Aquari), però alhora fan difusió de l'ofici amb la recepció de visites i l'organització d'activitats per a escoles o per a qualsevol col·lectiu interessat en el paper. A més, realitzen tasques de formació d'ofici de persones amb discapacitat amb diversos centres especialitzats de les comarques gironines.

La «botiga dels àngels»

A Girona ciutat hi ha moltes botigues i els turistes tenen per on perdre's, però poques són tan especials com la «botiga dels àngels» que regenta Dolors Turró. Durant molts anys va estar ubicada al cor del Barri Vell, al carrer Ballesteries, on el seu atapeït aparador cridava l'atenció de nombrosos turístics, i des de fa uns mesos s'ubica al carrer Hortes. Tot i això, la seva essència continua essent la mateixa: elaborar i restaurar figuretes d'àngels, un negoci particular però que compta amb el seu públic. Unes figures que «neixen» de la mà de Dolors Turró en el taller que hi ha a la mateixa botiga, i que al llarg dels seus 24 anys d'història ha combinat amb altres activitats com ara classes de pintura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook