01 de agost de 2019
01.08.2019

Descalços pel port

Salif Keita i The Wailers protagonitzen a Sant Feliu de Guíxols una festa de ritmes intensos i reivindicació · L'espectacle va acabar a la una de la matinada amb els espectadors movent-se per un Espai Port convertit en una autèntica pista de ball

01.08.2019 | 00:09
Salif Keita, en un moment de la seva actuació.

Veure espectadors descalços ballant i saltant a ritme de reggae no és precisament l'estampa més habitual dels festivals de la Costa Brava. Dimarts ho va aconseguir el de la Porta Ferrada amb una doble sessió a l'Espai Port de Sant Feliu de Guíxols amb el malià Salif Keita, una de les veus més populars de l'Àfrica, i els llegendaris The Wailers, col·laboradors de Bob Marley.

Aquesta festa rítmica i reivindicativa al moll ganxó va canviar les cadires de la platea del festival per una gran pista de ball que va anar sumant adeptes a mesura que passava la nit. Va acabar vora la una de la matinada, amb diversos grupets d'espectadors movent-se al voltant de pilonets de sabates i bosses, com en minúscules sardanes, mentre la banda d'Aston «Family Man» Barret s'acomiadava amb Punky Reggae Party.

Pel mig quedaven un recital amb molts temes coneguts -de I shot the sheriff a No woman, no cry passant per Get up, stand up o Is this love- i la reivindicació d'una filosofia de vida. Amb la bandera del moviment rastafari a l'escenari, el grup no es va oblidar de realçar el llegat de Marley, les bones vibracions i la calma per encarar la tempesta al crit d'«all good, no problem!».

Hits com Redemption song, Three little birds o One love van tancar la vetllada, que en realitat, havia començat molt abans amb Salif Keita i companyia. El veterà cantant celebra els seus cinquanta anys de carrera presentant Un autre blanc, una denúncia a la discriminació que pateixen els albins africans.

La zona del port guixolenc habilitada com a pista es va anar omplint de mica en mica, amb un públic inicialment tímid però que va acabar rendit a la proposta intensa del malià.

Yamore, una de les cançons més aplaudides, va ser el punt d'inflexió d'un recital que clarament va anar de més a més. Amb algun «moltes gràcies, Catalunya» i temes com Mama o Toton, el músic albí i la seva banda es van anar posant a la butxaca els espectadors, un dels quals va enarborar una bandera de Mali a tocar de l'escenari.

A Laban, Keita va cedir el protagonisme a les coristes i músics, quedant-se en un segon pla picant de mans, com bona part de la gent que ocupava l'esplanada del moll.

«Tenim una fan que avui celebra el seu aniversari... Vull que canteu per ella», va demanar l'intèrpret, fent passar a escena una noia, que va rebre un pastís i un «Feliç aniversari» cantat en anglès i francès pels assistents.

Were were va servir per anar enfilant l'actuació, que va culminar amb Keita ballant Tekere a peu coix, mentre una corista totalment entregada i els espectadors no es quedaven enrere. Amb un parell de versos de Yamore a cappella com a bis, Keita es va acomiadar de l'audiència, disposada a allargar una nit de textures i gustos contundents, de reivindicacions ballables i ritmes que no s'acaben mai.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook