Amb un posat digne de la diva que és, va aparèixer Luz Casal dimarts passat al Festival de Porta Ferrada. Hieràtica i poderosíssima l'estampa, digna només de la seva icònica i característica veu, va omplir sense més artifici l'enorme escenari de l'Espai Port. Ningú com ella transita de la força del rock a la fragilitat del bolero i dimarts ho va tornar a demostrar en un concert amb totes les entrades venudes.
Acompanyada d'una banda de només cinc membres, la gallega criada a Astúries va iniciar el recital amb les peces més intimistes del seu repertori, demostrant un domini absolut de les distàncies curtes, de les cançons que canten al desamor, la nostàlgia i la melangia del bolero i la cançó llatinoamericana.
Els èxits de sempre
Confiadament compromesa amb els seus èxits de sempre, havia de demanar permís al públic, entre el qual es van poder veure personalitats com una entregada Lucía Caram o Pilarín Bayés, per afrontar les cançons de Que corra el aire, que ella definia com a «nou disc», tot i que ja té un parell d'anys.
La segona part del concert es va farcir dels seus temes més rockers, que van posar el públic, majoritàriament femení, en peu i van portar els més animats als laterals de la platea per poder ballar amb els poderosos acords de temes com Rufino, Plantado en mi cabeza, Pedazo de cielo o Loca.
Després de dues hores de concert, va assenyalar: «He vingut a cantar i no tinc pressa», i amb el públic en el seu moment més àlgid, l'artista va fer servir el seu truc infal·lible per encisar el públic català: la seva versió bilingüe del tema Boig per tu, que els assistents van agrair amb els llums dels telèfons encesos.
