12 de agost de 2019
12.08.2019
REPORTATGE

«Shalom», Girona: l'estrella de David atrau el turisme

Entre els segles IX i XV van viure a les comarques gironines diverses comunitats hebrees · Tot i que el 1492 van ser expulsats de la península, la seva història, que perviu en els carrers dels calls i en recents troballes com els micvé de Girona i Besalú, atreu cada any milers de persones que venen a aprendre més sobre la seva cultura o a redescobrir els seus orígens familiars

12.08.2019 | 00:14
«Shalom», Girona: l'estrella de David atrau el turisme

L'estrella de David del pati del Centre Bonastruc ça Porta, al carrer de la Força, està situada aproximadament on hi va haver la darrera sinagoga jueva de Girona, utilitzada fins que els seus adeptes van ser expulsats de la ciutat i de la península el 1492. Avui, alberga el Museu dels Jueus, un equipament que atreu cada any milers de turistes a la ciutat, així com Besalú i Castelló d'Empúries, que conserven també patrimoni sefardita. Molts dels visitants provenen de famílies jueves i venen atrets per la possibilitat d'aprendre més de la seva cultura o, fins i tot, dels seus orígens familiars si són descendents d'aquelles famílies que habitaven al call abans de l'expulsió.

«Tinc la sensació que el gironí coneix el nostre patrimoni jueu, però no sé si el reconeix», comenta Assumpció Hosta, directora del Patronat del Call de Girona, en el sentit que els veïns no són conscients de la importància del patrimoni de la ciutat dins la història europea. Per ella, el call és una història de «convivència» en una de les societats més «riques» perquè era de les «més mesclades».

Per difondre aquesta riquesa cultural, el Patronat organitza durant l'hivern activitats encarades als gironins, que inclouen formació, congressos i conferències. A l'estiu, en canvi, van més enfocades als turistes.

Des d'Israel i Estats Units

Israel i els Estats Units són el segon i el tercer país que més turistes aporten al Museu dels Jueus de Girona, per darrere de Catalunya. De les 50.601 persones que van visitar-ne la col·lecció permanent l'any 2018, 13.401 van ser catalans, mentre que 9.228 procedien d'Israel i 7.089, dels Estats Units. L'estat americà és el segon amb més proporció de població hebrea, ja que molts van immigrar-hi el segle passat perquè hi havia més llibertat religiosa que a Europa. La majoria solen estar focalitzats a les grans ciutats cosmopolites i no a «l'Amèrica profunda», afegeix Hosta. «S'identifiquen com a jueus quan surten del museu, perquè a vegades ens fan preguntes o ens feliciten per l'exposició».

Els viatgers americans solen fer la visita per lliure, mentre que els israelians acostumen a venir en grup. «El visitant americà sol ser d'un alt nivell econòmic, solen venir més dies i coneixen el que hi trobaran. Alguns s'hi estan un mes o un mes i mig i venen a trobar coses concretes sobre els seus orígens», comenta Hosta. Els israelians solen venir amb viatges combinats que inclouen esquí, costa o Dalí entre d'altres. Són mercats que s'han tancat a països més propers per ells com Grècia o Turquia.

La directora del Patronat del Call apunta que, en els darrers anys, està creixent molt el volum de turistes francesos al museu, que l'any 2018 ja van ser 4.068, i es van situar en quarta posició. En venir d'un país proper, es concentren en alguns pics durant l'any, que coincideixen sobretot amb les festes com Any Nou o Pasqua.

Les dades de visitants a Besalú són similars. L'Oficina de Turisme de la vila va registrar un total de 109.662 consultes el 2018, de les quals França, amb 13.339 persones; Israel, amb 8.369 persones, i els Estats Units, amb 4.489, van ser el tercer, quart i cinquè país en nombre de visitants, superats només per Catalunya, amb 46.967, i la resta de l'estat espanyol, amb 21.995.

A Castelló d'Empúries, en canvi, l'Oficina de Turisme aquest 2019 només havia registrat a finals de juliol 8 consultes de turistes nord-americans i 10 d'israelians de les 4.800 totals. La majoria, en canvi, provenen de Catalunya, França i la resta de l'Estat, per aquest ordre. Una de les principals atraccions del municipi és la sinagoga del Puig Mercadal. Es tracta d'una propietat privada on s'han recuperat les restes del lloc de culte i que actualment ofereix visites guiades concertades. L'any 2018 van visitar-la un total de 600 persones, un 60% més que el 2017, de les quals el 60% procedien de Catalunya, el 10-15% de França, i la resta de visitants van ser espanyols, estatunidencs (sobretot d'origen jueu), mexicans, turcs (sefardites) i israelians. Dels museus castellonencs, el d'Història Medieval és el que té més peces i objectes relacionats amb el passat jueu, indiquen des de l'Oficina de Turisme.

Tornant a Girona, un dels projectes que ha dut a terme el Patronat del Call per a facilitar les visites al patrimoni sefardita de la ciutat és un mapa virtual que recull les principals localitzacions com la mezuzà, una marca al costat de la porta 33 de la placeta de l'Institut Vell, on s'hi col·locava un pergamí amb versicles de la Torà; o el micvé, restes d'un bany ritual descobert fa dos anys dins el centre Bonastruc ça Porta. A més, el mapa inclou localitzacions importants de Girona com la Catedral o el convent de Sant Domènec, ja que el Patronat va fer el projecte amb «una visió de ciutat».

La relació entre la ciutat i el seu patrimoni jueu és estreta. A part dels contactes amb diverses agències de viatges d'Israel, amb qui tenen una política d'intercanvi per atreure turisme a la ciutat, i de tota la feina feta pel Patronat en fires de turisme, Girona, i més concretament la seva alcaldessa, Marta Madrenas, ostenta la vicepresidència de l'AEPJ. Es tracta d'una associació europea per a la preservació i promoció de la cultura jueva, que incorpora comunitats hebrees, entitats i fundacions.

Besalú també té la història sefardita posada en molt valor. D'entre les principals atraccions destaquen el micvé, que juntament amb el de Girona són els únics descoberts fins ara a la península, els carrers del call, la mezuzà o les restes de la sinagoga. Per a la promoció, Besalú organitza visites guiades amb el Patronat de Turisme Costa Brava o amb l'Agència Catalana de Turisme, a més d'atendre mitjans com Jewish Traveler, que entre les darreres entrades té diversos articles sobre Girona, Besalú, Castelló i que també inclou informació d'Hostalric, Olot, Figueres i Tossa de Mar.

La història continua

Tot i que el Patronat del Call , tal com indica Hosta, es dedica a la promoció de la cultura jueva i «no toca la religió ni la política», hi ha una vinculació amb la recentment recuperada comunitat hebrea de Girona, que és petita i conviu amb la resta de veïns sense cap problema. El seu rabí es diu Abraham Rosemberg i els seus adeptes tenen sempre les portes del centre Bonastruc ça Porta obertes i col·laboren en els actes que organitza el Patronat, com la celebració de la Hanukkà, la Commemoració de l'Holocaust o les Jornades de Cultura Jueva.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook