25 de agost de 2019
25.08.2019

Els gegants: gresca, tradició i història dels pobles i ciutats

Les colles geganteres estan formades per gent que dedica el seu temps a assajar i voltar per Catalunya amb la imatgeria de les seves viles

25.08.2019 | 00:17
Els gegants: gresca, tradició i història dels pobles i ciutats

Al so de les gralles, tambors, bombos i flabiols, els gegants dels pobles i ciutats de les comarques gironines surten als carrers per festa major a ballar i fer gresca amb grans i petits. Darrere d'aquesta tradició hi ha les colles geganteres, formades per persones que dediquen el seu temps a conservar la imatgeria dels pobles i les seves històries. Cesc Canet, de la Colla Gegantera de Caldes de Malavella, Bernat Grau i Morè, de la Fal·lera Gironina, i Roger Pi, cap de colla dels Geganters de la Bisbal, són algunes de les persones que es posen sota dels vestits d'aquestes figures i les fan ballar.

La tradició dels gegants ve de lluny i hi ha diferents opinions sobre la seva procedència. «En general, es parla que ve d'una tradició pagana que consistia en un home disfressat amb xanques», comenta Grau. «Després ho absorbeix l'Església i les disfresses passen a ser de sants i serveixen per acompanyar la processó del corpus», indica. «Olot, per exemple, només surt per corpus durant les Festes del Tura», afegeix Canet, «però són molt poques les colles que es mantenen així».

De fet, la majoria d'associacions geganteres surten a ballar amb la seva imatgeria cada cap de setmana durant l'estiu. «De juny a setembre sortim a altres pobles un cop per setmana o fins i tot dos», explica Pi. Grau, de la Fal·lera Gironina, indica que solen fer unes 40 cercaviles durant l'any, i que aprofiten finals d'agost, quan la concentració de festes majors baixa, per anar a buscar sortides fora de Catalunya. «Hem estat a Bèlgica, a Itàlia i al Marroc», comenta. La setmana passada l'agrupació va anar a Navarra i en tornaran demà. «En els viatges es produeixen intercanvis culturals molt enriquidors», conclou el gironí.

Més enllà de les cercaviles, però, el moment que més feina tenen les colles és a la seva festa major local. En el cas dels Geganters de la Bisbal, Roger Pi afirma que aquest mes d'agost ha dedicat a preparar els actes de la festa vuit hores al dia, i que durant la setmana passada es passava el dia amb els Gegants excepte les hores de dormir. «No són només els gegants, sinó els actes i la Rigotaverna, un espai que teníem on fèiem menjar i algun concert», explica.

Les Fires de Sant Narcís són també l'època forta per la Fal·lera Gironina, que duen a terme vuit actes en deu dies, pràcticament un de diari. «Les hores s'incrementen exponencialment i i t'hi passes més de cinc hores al dia», compta Grau. Tota aquesta feina, a més dels assajos, és molt de temps invertit. Què porta als geganters a dedicar tantes hores a aquestes figures?

De família castellera, Bernat Grau va descobrir els gegants mentre formava part dels Marrecs de Salt, que compartien local amb la Colla Gegantera de la vila. A partir d'una amiga que anava en xanques, es va deixar seduir per aquesta tradició i va entrar a la Fal·lera ara fa 12 anys. També per un amic va arribar Roger Pi als Geganters de la Bisbal, on va estar poc actiu fins a la festa dels 20 anys de la colla, «20 anys, 20 hores». Aquella celebració el va fer entrar de veritat en aquest món fins a esdevenir cap de colla, càrrec que ocupa actualment.

Canet, en canvi, ha crescut amb els gegants des de petit. «Les meves iaies, Joaquima i Maria, van ser qui em van impulsar al món dels gegants, és tot gràcies a elles», comenta. «Les iaies són modistes, i la meva àvia de Bescanó va tenir l'honor de fer els vestits dels gegants de la vila. Li van regalar una versió reduïda de les figures i jo hi jugava quan era petit», explica. «L'altra àvia em pujava a coll quan jo tenia aproximadament tres anys i em cantava la cançó dels Gegants d'Olot perquè m'adormís», continua. Això, el va portar a entrar a la Colla Gegantera de Caldes quan tenia tan sols sis anys.

Tot i que els tres van començar de formes diferents, arriben a la mateixa conclusió: amb els temps es crea un vincle molt estret amb la colla, que es converteix en una «família». A més, consideren que portar els gegants és una enorme «il·lusió i responsabilitat», tal com explica Canet, que aquest estiu s'ha atrevit per primera vegada a carregar els gegants vells de Caldes. «Portes una figura històrica a sobre teu i fer-la ballar és un orgull i plaer immens. El ball és complicat però l'emoció i el sentiment et fa ballar sol», afirma el caldenc, que, segons diu, de l'emoció va sortir «plorant del gegant».

Grau considera, a més, que les figures «tenen un valor històric i patrimonial que s'ha de preservar», ja que «és una tradició que ve de fa molts segles i constitueix la nostra cultura». És per això que anima la gent a participar en les colles o en els moments de plaça, ja que «és la manera que la gent s'ho senti seu i conservar-ho».

Girona, terra de fal·lera


Les comarques gironines són especials, i ho són també en la forma d'entendre els gegants. «De Girona avall, i sobretot a Barcelona, hi ha una vessant gegantera més tradicional i professional, que se centra sobretot en la conservació del patrimoni històric», explica Cesc Canet. «Llavors hi ha la part més gironina, que és la fal·lera, on els gegants ballen a l'estil gironí, el que entenem com a balls i passejades més animades i grallers i tabalers interpretant diferents peces, menys històriques però tradicionals, que conservem d'arreu del país». Tot i això, matisa, tampoc es deixa la tradició de banda i hi ha moments destinats a la preservació dels balls de gegants a cada poble i a la difusió de les històries. «Jo que he viscut els dos mons, que per sort he pogut anar amb moltes colles tradicionals i de fal·lera, he de dir que m'agrada més com ho fem aquí a les nostres terres», riu.

Canet reivindica, a més, la necessitat de trencar estereotips dins la cultura popular. «Els gegants encara no s'han adaptat al segle XXI, però comencen a fer-ho», celebra. «Hi ha pobles que ja tenen parelles de dos gegants o dues gegantes. Si trenques estereotips amb els gegants, els trenques als nens i a tot arreu», afegeix. «Encara no tenim cap parella que siguin home i home i tinguin un gegantó que representi el fill, però el dia que arribi, el món geganter farà un canvi impressionant», conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook