La troballa de restes d'un tipus de rinoceront que fins ara mai s'havia identificat al jaciment de la Sierra de Quibas, a Abanilla (Múrcia), al costat d'unes altres restes de fauna trobades, ajudaran a entendre millor com era Europa fa un milió d'anys. Segons ha informat l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que codirigeix les excavacions a Quibas, el rinoceront descobert era probablement del gènere Stephanorhinus i de moment es compta amb un metàpode (os d'una extremitat) i un fragment dentari.
Entre les troballes destaca també una falange i un caní de macaco, un caní d'un felí (probablement linx ibèric), un molar d'un ancestre de la guineu ( Vulpes praeglaciaris), un radi i peülla de cavall ( Equus altidens), una mandíbula de cèrvid, diverses restes de cabra ( Capra alba), una urpa d'un au rapinyaire de gran mida, així com unes altres restes d'aus, un metàpode d'un gran bòvid (potser d'un bou mesquer) i restes de tortugues.
«També destaca la recuperació de nombrosos restes de microfauna durant les tasques de rentat i tamisat del sediment, com conills, ratolins, ratpenats, lirons, serps, sargantanes i gripaus, que ens permetran determinar de forma concreta les edats dels successius nivells que conformen el jaciment i l'evolució de l'entorn ambiental», segons ha explicat en un comunicat Pedro Piñero, codirector de l'excavació de Quibas. «Un altre aspecte curiós ha estat la identificació de cicatrius producte d'antics terratrèmols en algunes estalactites d'una de les parets de la cova on s'integra el jaciment», segons el paleontòleg.
El jaciment de la Sierra de Quibas pertany al Plistocè inferior (al voltant d'1 milió d'anys). La campanya d'excavació, en què han participat onze paleontòlegs, s'ha realitzat les últimes setmanes sota la direcció dels investigadors Jordi Agustí i Pedro Piñero, de l'IPHES, i Antonio Rosas (CSIC-Museu Nacional de Ciències Naturals-MNCN).
«El jaciment de Quibas és important per diversos motius: abundància i diversitat de l'associació faunística identificada, més de 70 espècies tant d'invertebrats com de vertebrats, la pròpia edat del jaciment, ja que es tracta del moment en què apareixen les primeres evidències d'ocupació humana a Europa Occidental, així com per l'excel·lent conservació d'alguns dels fòssils recuperats», puntualitza Piñero.
