Un estudi ha determinat que el mar és capaç d´absorbir més carboni de l´atmosfera del que es creia, concretament entre un 30 i un 60% més.

L´estudi es va fer en un vaixell oceanogràfic del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) situat al nord-oest d´Àfrica.

Tot i que encara no hi ha conclusions definitives, les anàlisis han ­mostrat que aquest descobriment mostra coses que mai ningú s´havia posat a estudiar, i que això farà variar els propers estudis de la matèria. En aquest cas, hi ha ­hagut novetats tant en la ­tecnologia utilitzada com en l´objectiu.

Davant d´aquests resultats, els científics han afirmat que això podria explicar l´eliminació dels éssers vius del mar en alguns llocs concrets. Concretament, el diòxid de carboni té repercussions sobre components del plàncton o formacions com els corals, que pot danyar fins a fer-los desaparèixer en alguns casos, i generar conseqüències en espècies de peixos o altres animals que depenen d'aquells per subsistir, directament o indirectament.

La desaparició d´aquests organismes, a més, té efectes negatius en la vida humana, ja que actualment tenen un paper molt important en l´eliminació del CO2 que es produeix per les emissions d'efecte hivernacle que generen les activitats de les persones. Es calcula que el volum d´emissions que agafen les aigües marines representa un 25% del total.

L´estudi també ha determinat que l´absorció d´aquesta substància no es produeix en igual mesura en tot el planeta, sinó que hi ha zones on és major i unes altres en les quals és menor. Segons les investigacions, aquestes diferències estarien influenciades pels processos físics, sobretot, i també dels processos biològics que tenen lloc a cada àrea.

Les anàlisis s´han fet a la zona de Cap Blanc (Mauritània) que, segons els mateixos científics, contribueix a potenciar «un dels majors problemes que hi ha, que és que està disminuint la productivitat de tota la regió» començant per les microalgues i seguint per tota la cadena tròfica, amb la qual cosa, en última instància, rebaixa els recursos pesquers disponibles. Així doncs, les descobertes podrien ajudar en un futur per determinar quines accions cal fer per protegir els recursos marins i com evitar-ne la desaparició.