Un dels avenços més grans dels últims anys, la detecció de les ones gravitacionals; la tasca de la societat civil contra les armes nuclears o la força emocional de Kazuo Ishiguro són alguns dels premis nobel d'enguany, que avui comencen la seva gran setmana a Estocolm. L'observació d'allò més diminut gràcies a la criomicroscopía electrònica, les contribucions al camp de l'economia del comportament i la investigació sobre rellotge biològic del cos, completen la llista de premis, que seran lliurats el proper diumenge dia 10, coincidint amb l'aniversari de la mort d'Alfred Nobel. Contribucions en saber que han obert una nova era en l'astrofísica gràcies a les ones gravitacionals o en la bioquímica a través de la criomicroscòpia.
En contra del que és habitual, enguany tothom havia sentit a parlar del Premi Nobel de Física, concedit per la detecció de les ones gravitacionals, un assumpte que va causar l'any passat un gran enrenou mediàtic poc acostumat a temes científics.
Quaranta anys d'esforç i un equip internacional de més de mil científics, que la Reial Acadèmia Sueca de Ciència personifica en els nord-americans Rainer Weiss, Barry C. Barish i Kip S. Thorne per les seves contribucions «decisives» en la posada en marxa del detector LIGO, peça clau per donar amb les esquives ones que Albert Einstein va predir fa un segle. Els tres van rebre també aquest any el Premi Princesa d'Astúries per detectar aquestes ones, les quals obren una nova finestra a l'Univers, que fins ara només es podia veure i ara a més es pot escoltar.
Un resultat fruit del treball conjunt, com també ho és la Campanya Internacional per a l'Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), el Premi Nobel de la Pau d'aquest any, que es lliura a Oslo, com va ser voluntat del seu creador. El guardó premia la tasca de la ICAN, una aliança d'organitzacions no governamentals de cent països, per «cridar l'atenció de les catastròfiques conseqüències humanitàries de qualsevol ús d'armes nuclears i pels seus esforços innovadors per aconseguir una prohibició d'aquestes armes basada en tractats».
El Nobel de Literatura torna aquest any al camp literari després premiar el 2015 a la periodista bielorussa Svetlana Alexiévich i l'any passat el cantautor nord-americà Bob Dylan, qui a més va plantar a la totes les cerimònies adduint problemes d'agenda. L'Acadèmia Sueca ha reconegut al britànic d'origen japonès Kazuo Ishiguro, qui en les seves «novel·les de gran força emocional ha descobert l'abisme més enllà del nostre il·lusori sentiment de connexió amb el món».
El Nobel de Medicina distingeix tres nord-americans Jeffrey Hall, Michael Rosbash i Michael Young per descobrir els mecanismes moleculars que controlen el ritme circadià o «rellotge biològic intern» pel qual plantes, animals i humans s'adapten a les rotacions de la Terra. Els coneixements sobre el rellotge intern, que s'apliquen per exemple al «jet lag» que produeixen els viatges transatlàntics o a la funció clorofíl·lica de les plantes, han convertit la biologia circadiària en un ampli i ric camp d'investigació amb implicacions per a la salut i el benestar.
El Nobel de Química reconeix el suís Jacques Dubochet, al germano-nord-americà Joachim Frank i el britànic Richard Henderson pel desenvolupament de la criomicroscopía electrònica. Es tracta d'un mètode efectiu «per generar imatges tridimensionals de les molècules de la vida», amb la qual cosa s'ha aconseguit comprendre millor malalties com el càncer o Alzheimer.
El nord-americà Richard Thaler recollirà el Nobel d'Economia pel seu treball pioner en l'economia del comportament. Aquest és l'únic premi que no va ser creat per Alfred Nobel, sinó pel Banc Nacional de Suècia el 1968.
