09 de febrer de 2018
09.02.2018

Albert Deprius: el tenor i la cobla

L'Auditori de Girona acull dissabte el cantant amb la cobla Ciutat de Girona en l'Any Viladesau

09.02.2018 | 07:19
Cobla Ciutat de Girona.

Demà dissabte dia 10, a les 19 h, a la Sala de Cambra, la cobla Ciutat de Girona presenta un concert amb el tenor Albert Deprius, una de les veus líriques més destacades del moment, El tenor i la cobla, on farem un viatge pel repertori de la veu i cobla, abordant una gran varietat d'estils: lieder, àries de sarsuela, sardanes, etc.

Aquest serà el primer acte que la Cobla oferirà com a celebració pel centenari del naixement de Ricard Viladesau, dins dels diferents actes que realitzaran, com l'enregistrament d'un CD dedicat a les seves primeres composicions, un espectacle dedicat a la seva vida i obra.

Presentaran l'estrena d'una versió per a cobla i veu de La gavina de Frederic Sirés realitzada pel director de la Cobla, Jesús Ventura Barnet. Aquesta versió estarà inclosa en el proper volum de la Fonoteca de Cobla que es presentarà properament dedicat a Frederic Sirés Puig.


Guia Sardanista 2018


La Confederació Sardanista de Catalunya ha editat La Guia Sardanista 2018, que conté les dates de celebracions d'Aplecs i Concursos, així com les dades dels dies, amb la informació de les cobles que hi actuen, el lloc on se celebra i l'horari.

En total a Catalunya hi ha 153 Aplecs i 43 concursos, repartits per: Demarcació de Barcelona, 78; de Girona, 27; de Lleida, 17; de Tarragona, 21; de Catalunya Nord, 7, i d'Andorra, 3.


A Girona tenim els següents:

Anglès, 17 de juny; Banyoles, 30 de juny; Breda, 8 d'abril; Caldes de Malavella, 13 de maig; Campdevànol, 16 de juny; Celrà, 11 de març; Figueres, 20 de maig; Flaçà, 18 de març; Girona, 1 de maig; la Bisbal, 10 de juny; l'Escala, 3 de juny; Llançà, 24 de juny; Lloret de Mar, 6 de maig; Olot, 8 de juliol; Palamós, 22 de juliol; Peralada, 25 d'agost; Portbou, 12 d'agost; Ribes de Freser, 5 d'agost; Ripoll, 15 de juliol; Roses, 2 d'abril; Sant Feliu de Guíxols, 27 de maig; Sant Hilari Sacalm, 19 d'agost; Santa Coloma de Farners, 22 d'abril; Sils, 15 d'abril; Torroella de Montgrí, 16 de setembre; i Tossa de Mar, 14 d'octubre.


Concursos de Colles:

Cassà de la Selva, 6 d'octubre, (matí, colles; tarda, individual de revesses); 1 de novembre; Llançà, 18 d'agost; Lloret de Mar, 2 de setembre; Olot,1 de setembre, i Revesses individual, 18 de març; Palamós, 9 de juny; Ripoll, 6 de maig; Roses, 18 d'agost; i Sils, 27 de maig.

Demarcació de Catalunya Nord:

Aplecs: Argelers, 2 de setembre; Banyuls de la Marenda, 13 de maig; Cabestany, 4 de febrer; Ceret, 21 de juliol; Perpinyà, 21 de juliol; Toluges 10 de juny; Tolosa de Llenguadoc (Occitània), 24 de juny; Tuir, 8 de maig. Concurs de colles: Ceret, 21 de juliol.

Andorra. Aplecs : Andorra la Vella, 9 de juny; Encamp, 2 de setembre. Concurs de colles: Encamp, 1 de setembre.

Val a dir que en cadascun dels Aplecs hi actuen sessions de matí i tarda, o tarda i nit, tres o quatre cobles, cosa que hauria d'esdevenir la Festa Major de la Sardana de cada població, tanmateix no és ben bé així. Mentre els Aplecs s'omplen de gent de fora, no han acabat d'integrar-se en cada lloc.


Discs de la Principal

d'Amsterdam


Aquet estiu passat, la cobla La Principal d'Amsterdam va efectuar una gira per diverses poblacions de Catalunya. Concretament actuaren a: Palamós, Castellar del Vallès, Figueres, Barcelona i el Vendrell.

Aquesta cobla dels Països Baixos fa 30 anys que es fundà, amb instrumentistes d'Amsterdam que són professionals de la música i actuen en les diverses formacions de la ciutat i, a més, en dates puntuals fan actuacions de la cobla a ciutats del centre d'Europa.

Cada dos anys, a l'època estiuenca, venen a fer una gira per Catalunya, aquest any així s'esdevingué.

Fa 30 anys la fundà un clarinetista, Rolf van Krevent, que havia vingut a fer uns cursets i s'enamorà de la música de cobla. Comprà alguns instruments de segona mà i, en retornar al seu país, animà companys músics a formar una cobla, que encara existeix. Fins i tot alguns dels seus components han escrit sardanes.

També ha enregistrat diversos CDs, el darrer dels quals ens acaba d'arribar i conté les següents sardanes: Sardanes a l'O.N.C.E., de Jordi Paulí; Poble que canta , d'Antoni Miralpeix; Encisadora (de tible), de Josep M. Boix; Banyuls, Ciutat Pubilla, de Max Havart; Aplec de germanor, de Josep Saderra; Estimar és el camí, de Carles Santiago; El silenci del Far, de Jordi Molina; Sant Llorenç (de trompeta), de Max Havar; La flama de la sardana, de Tomàs Gil Membrado; 35 estius, de Pitu Chamorro; i Calella, Ciutat Pubilla, de Jordi Molina.

Es pot ben afirmar que La Principal d'Amsterdam és l'ambaixadora de la música de cobla,de la música catalana a Europa (esperem que amb l'article 155 no la suprimeixin).


Ballada per la UNESCO


La resposta dels sardanistes a la ballada celebrada per reivindicar la sardana com a candidata al Patrimoni de la Humanitat ha estat molt positiva. Així, el Claustre de l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia es va omplir davant d'una assistència de gairebé 300 persones d'indrets diversos. Sardanistes de Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Tiana o l'Hospitalet de Llobregat, Girona, Olot..., per posar-ne només uns exemples, es van acostar a ballar algunes de les sardanes que va interpretar la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

També Catalunya Ràdio hi va acudir per tal de recollir la impressió del president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Joaquim Rucabado, així com la de diversos sardanistes.

A més a més, l'activitat es va organitzar com un esdeveniment de suport popular per demostrar al comitè que analitza les candidatures la veritable implicació de la població en favor de la dansa tradicional catalana. Aquest és un factor que la UNESCO analitza molt acuradament a l'hora de concedir el títol de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Aquest esdeveniment és el primer destinat a la implicació del sardanisme popular. La Confederació Sardanista de Catalunya n'està preparant de nous. A mesura que es concretin, durant el llarg periple per aconseguir el reconeixement, s'aniran comunicant i organitzant per aconseguir el màxim ressò possible. L'esdeveniment va acabar amb la interpretació de La Santa Espina d'Enric Morera, com és habitual, per reclamar l'alliberament dels presos polítics. En aquest sentit, també hi va assistir, discretament, el pare del president de l'ANC, Jordi Sánchez.


Diada del Soci de

Banyuls de la

Marenda


La població de la Costa Vermella a Catalunya Nord viu intensament el món de la sardana. Són moltes les activitats que desenvolupen en el decurs de l'any. A l'estiu, sardanes cada setmana, cursets d'ensenyament de la nostra dansa, l'Aplec... Tenen local propi de l'Entitat.

Fins i tot hi ha una cobla a la població, denominada Sol de Banyuls.

Aquest cap de setmana tenen la festa del Soci i ho celebren amb un concert i una audició de sardanes.

Voldríem destacar tres persones que en són els responsables i bé es mereixen que els tinguem en compte. Tres animadors de la sardana.

Felip Barbe, nat a Banyuls el 1945. En Paulí Corominas, que nasqué a la població el 1924. I Roger Rull Castruido, nat a la vila el 1938, mestre de professió i alcalde de Banyuls (2001-2008).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook