Les experiències d'estrès en la infància no afecten de la mateixa manera mascles i femelles, segons un estudi dut a terme amb ratolins per un equip de científics de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els autors de l'estudi, publicat a PLOS ONE, són Silvia Fuentes, Javier Carrasco, Antonio Armario, Manel Monsonet, Jordi Ortiz i Roser Nadal, que expliquen que «l'estrès infantil ens prepara, en determinades circumstàncies, per a situacions futures», però, segons la seva feina no ho fa de la mateixa manera en homes i en dones.

Els científics han arribat a aquesta conclusió amb experiments amb ratolins de laboratori, en els quals han vist que les experiències estressants primerenques modifiquen l'impacte de l'estrès quan són adults d'una forma diferent si l'animal és mascle o femella.Segons els neurocientífics, «l'estrès en edats primerenques té un gran impacte en la conducta i la fisiologia del sistema nerviós quan l'individu és adult» perquè «la resposta que es desenvolupa en l'etapa adulta a estímuls estressants també es veu modificada per les teves experiències passades estressants». «En ocasions -detallen- l'estrès primerenc ens prepara o permet adaptar-nos millor a futures situacions estressants».

L'efecte de l'estrès, que és el principal factor no genètic que augmenta la vulnerabilitat a diverses psicopatologies, depèn de diferències individuals entre les quals, segons aquest estudi, s'inclou el sexe. Els investigadors han aclarit que han hagut de fer els experiments amb ratolins perquè, per motius ètics, la investigació en éssers humans està restringida en aquest tema, tot i que defensen que els ratolins aporten informació que pot ajudar a buscar estratègies preventives i terapèutiques aplicables.

«En el nostre estudi vam utilitzar ratolins mascles i femelles, que van ser exposats durant la infància a un tractament estressant repetit (a la mare se li restringia el material per fer el niu) i en l'etapa adulta a un estímul estressant agut (immobilització), proposat com a model animal d'estrès posttraumàtic», detallen. Posteriorment, van analitzar el grau d'atracció que tenien els subjectes per a senyals predictors de recompensa, que és el que s'anomena «prominència incentiva».

«El que indiquen les nostres dades és que l'impacte de l'estrès adult es modifica per les nostres experiències estressants primerenques d'una forma diferencial en mascles i en femelles», han conclòs els investigadors de la UAB.