Aquest 2018 es commemoren els 150 anys del naixement del folklorista Aureli Capmany i en aquest marc s'ha presentat un disc amb diverses peces i balls tradicionals catalans, molts d'ells harmonitzats per autors de sardanes. A més a més, inclou una sardana, titulada A n'Aureli Capmany, de Josep Minyana Bordas. Aquesta obra és una sardana del 1948 de la qual no es té constància de cap gravació. El volum es titula Els balls d'Aureli Capmany i els intèrprets són la Cobla del Centenari, creada per al concert de celebració del centenari de l'Esbart Català de Dansaires, i la Coral Nou Horitzó, de Sant Vicenç de Castellet.
Aureli Capmany va ser recopilador de balls i danses tradicionals. D'aquí la seva relació amb el món de la sardana i la dansa catalana i l'edició del disc. En total s'hi troben 16 composicions seleccionades d'entre la gran quantitat de danses i balls que va documentar i restaurar i que l'Esbart Català de Dansaires encara no havia enregistrat.
Així, hi ha obres com el Ball Pla de Lladurs, amb arranjament de Joaquim Serra Coromines; el Ball dels Cercolets de Vilafranca, en versió d'Agustí Cohí; el Contrapàs Xinxina, amb adaptació de Josep Serra Bonal; el Contrapàs de Palau de Noguera, per Fèlix Martínez Comín; o Los Orientales. Rigodons de Barcelona, també versionat per Josep Serra Bona. Aquests autors són una selecció que demostren que les instrumentacions són de diverses èpoques, la majoria contemporànies o encarregades pel mateix Capmany.
La Cobla del Centenari la integren, al flabiol, Pere Rabaseda; als tibles, Ivan Alcazo i Enric Espí; a les tenores, Ferran Miàs i Enric Ortí; a les trompetes, Jaume Peña i Roger Santiago; al trombó, Igor Kosenkoff; als fiscorns, David Calvet i Josep Malonda; i al contrabaix, Joan Druguet. També hi ha percussió, a càrrec de Jaume Yelo, i tots dirigits per Joan Gómez.
El disc és el 7è enregistrament la col·lecció Música i músics de l'Esbart Català de Dansaires i és una ocasió excel·lent per descobrir peces tradicionals catalanes amb versions de compositors del món de la cobla i la sardana. Es pot comprar a través del mencionat Esbart Català de Dansaires, a un preu de 15 ?.
Llibre «La Sardana
A CATALUNYA»
d'Aureli capmany
L'any 1948 l'editorial Montaner i Simon, de Barcelona, edità el llibre La Sardana a Catalunya d'Aureli Capmany. És una obra cabdal del nostre millor historiador popular que ve a omplir una necessitat espiritual sentida per milers de devots de la nostra dansa. Un llibre que recull la història de la sardana des dels seus remots orígens de la Grècia pagana, que estudiés la seva evolució a través dels segles paral·lelament amb el Contrapàs, fins arribar a la forma definitiva dels nostres dies, superada ja l'època de transició de la sardana llarga i la sardana curta.
Junt a aquesta documentació erudita, feta amena per una roda fàcil, La Sardana a Catalunya presenta altres aspectes de la dansa: les diverses teories sobre les formes de ballar, la seva tècnica, la polèmica sobre la necessitat d'escurçar-la, els elogis dels seus admiradors, d'ací i altres països, i també els arguments dels seus detractors. I desfilen a l'obra les figures màximes que en la música i en la poesia s'han posat al servei d'aquesta dansa, recollint aquelles composicions poètiques que més renom han assolit.
La Sardana a Catalunya figurarà, sens dubte, en totes les llars on la sardana és estimada i venerada. Ja veieu que fa una pila d'anys que la qüestió de fer el ball de la sardana més curt té la seva polèmica, per si s'ha d'escurçar o no. Justament sobre aquest tema, Josep Miracle, en el seu llibre Nostra dona la sardana, editat el 1929, també hi fa referències.
aplec de sils
L'Agrupació Sardanista Francesc Mas Ros de Sils és una entitat sardanista que en el decurs de l'any organitza una bona munió d'actes, ballades, l'Aplec del pa i l'empenta, cursets... Ara ens ofereix el seu Aplec de la Sardana, un dels més antics de Catalunya, que arriba a la 54a audició.
Seria injust en parlar d'aquest aplec no esmentar dues persones que hi estigueren molt lligades. Ens referim a Joan Planas Artau, empresari d'orquestres mort el 2012, que en fou un dels fundadors, i Romà Dalmau, que durant molt anys en fou el capdavanter, dissortadament també desaparegut. Ara, l'Agrupació segueix a un bon ritme.
L'Aplec se celebrarà a la plaça dels Esports, començant al matí a les 10.30 i a la tarda a les 16.00, amb la participació de les cobles Marinada, Mediterrània i Bisbal Jove.
Al matí hi haurà un concurs de colles improvisades i un dinar de germanor. En cas de malt temps es traslladaria a la pista coberta del pavelló poliesportiu.
LA CONFEDERACIÓ
SARDANISTA DE
CATALUNYA RENOVA PER
3r ANY L'ACORD
AMB ANETO
La Confederació Sardanista de Catalunya ha renovat un any més el conveni amb l'empresa de caldo Aneto. D'aquesta manera, els Aplecs i concursos de sardana esportiva que ho hagin demanat tindran mostres de producte per repartir entre el seu públic.
Aquest acord és un dels diversos que la Confederació Sardanista de Catalunya ha signat els darrers anys amb empreses i institucions del país. En concret, aquest és el 3r any consecutiu que la Confederació Sardanista de Catalunya tanca un acord d'aquestes característiques amb Aneto. La Confederació Sardanista de Catalunya busca amb aquest acord ajudar els organitzadors per aconseguir més finançament per a les seves activitats a través de la venda de tires de sorteigs per a regals com aquest.
En concret, aquest any se cediran 150 lots de productes, 13.000 bosses i 17.000 brics de caldo a 106 Aplecs i 19 concursos. També hi haurà diverses degustacions a diferents esdeveniments.
Comptar i repartir
En la ballada d'una sardana, cal saber-la «treure»; això és, acabar-la adequadament, normalment amb un tres a l'esquerra, si es balla estil empordanès, o un tres a la dreta, si és selvatà (les que tiren a senars, les que són parells, n'hi ha poques, cal fer altres combinacions).
Però fixeu-vos que per arribar a questa finalitat, cal comptar i repartir, però primer comptar.
En alguns programes que s'editen, al costat del títol de la sardana i el seu autor hi anoten dues xifres, ço és el tiratge de curts i de llargs, respectivament.
Modestament, crec que això no és correcte si es vol ser fidel a l'esperit de la nostra dansa. Les quatre primeres tirades, dos curts i dos llargs, són precisament per comptar i després fer els càlculs que calguin per assolir acabar bé la sardana.
També hem observat que alguns balladors van darrere la cobla, on en les partitures dels instrumentistes hi ha anotada la xifra de curts i llargs. Doncs tampoc ens sembla adient.
En ballar sardanes s'ha de comptar i repartir; comptar no és res més que memoritzar els compassos de cada sardana i, un cop sabuts, saber-los repartir adequadament.
CONCURS DE COLLES
A PERPINYÀ
Malgrat pertànyer a un Estat diferent, la població de la Catalunya Nord conserva, en bona part, la seva tradició i història catalana. No hi manquen cobles i pràcticament cada setmana en un indret o altre s'interpreten sardanes o fins i tot Aplecs i Concursos. Són molts els sardanistes de totes les poblacions que assisteixen a la ballades.
Diumenge vinent, dia 15, celebren el seu Concurs de Colles a Perpinyà. En el decurs de l'any n'hi ha altres a diverses poblacions.
Diumenge, doncs, a la plaça de la Victòria hi haurà el Concurs Campionat Veterà, Territorial Comarques Gironines i Colles Lliures, amb l'actuació musical de la cobla Mil·lenària, a les 11.00 h.
