Investigadors de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC) i de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC) han trobat indicis de contaminants d'origen antropogènic en sediments profunds de l'Antàrtida, i de la seva toxicitat sobre cèl·lules d'organismes marins. La seva investigació, publicada a Scientific Reports, ha revelat que l'activitat industrial genera substàncies nocives que arriben als llocs més remots del planeta, transportades per vents i corrents oceànics, com és el cas de les aigües profundes a l'Antàrtida.

Les mostres de sediments antàrtics analitzades procedeixen de diverses estacions al llarg de més de 4.000 quilòmetres del mar de Weddell i davant de les costes de la península Antàrtica.

Encara que des dels anys 70 es té evidència de la presència de contaminants antropogènics en la cadena tròfica antàrtica, aquest estudi indica, per primera vegada, que al fons de l'oceà antàrtic, a centenars de metres de profunditat, hi ha compostos que generen activitat citotòxica relacionada amb la presència de contaminants orgànics.

A l'estudi, dirigit per Enrique Isla (ICM-CSIC), els científics han treballat amb mostres de sediment obtingut del fons antàrtic en diverses campanyes amb el trencaglaç alemany Polarsten, que després han analitzat als laboratoris de l'ICM i de l'IDAEA. Segons ha explicat Isla, els extractes de sediment amb major resposta citotòxica coincideixen amb els llocs amb més presència humana, com la península Antàrtica, on es troben la majoria de bases científiques i existeix un freqüent trànsit marítim. No obstant això, els extractes de sediments de la zona est del mar de Weddell no van generar respostes tòxiques significatives, cosa que coincideix amb zones que estan menys exposades a la contaminació.

Activitat citotòxica

Els investigadors han detectat activitat citotòxica en sediment marí a més de mil metres de profunditat. «A grans profunditats, les baixes temperatures i l'absència de llum limita en gran mesura la degradació dels contaminants. A més, aquí no hi ha forma d'aïllar-los o netejar-los. El seu destí és acumular-se al fons marí antàrtic, on viuen molts organismes», ha advertit el mateix Isla.

Segons l'investigador, els resultats observats a les zones més impactades de l'Antàrtida són similars als d'algunes zones costaneres del Mediterrani, encara que l'estudi no ha permès precisar les fonts de contaminació ni el seu origen cronològic. Per a això, hauran de fer anàlisis més precises, encara que, donat el trànsit marítim d'aquestes zones, els científics suggereixen que una gran part dels compostos responsables de la toxicitat podrien ser hidrocarburs policíclics aromàtics, que procedeixen de la combustió incompleta de matèria orgànica.