La Sardana per la Llibertat ja ha obtingut l'objectiu previst de 6.000 persones per poder encerclar l'estany de Banyoles, el proper dissabte, dia 30, a la mitja part de l'Aplec de Banyoles, que es desenvoluparà a la tarda i a la nit al costat de l'estany, entre les peixeres de Santa Rosa i la d'en Malagelada.
Al vespre (20 hores) es farà la sardana gegant que envoltarà tot el llac.
El perímetre de l'estany es pot cobrir, segons els càlculs, amb 6.000 persones, de manera que haver assolit tots els inscrits és una molt bona notícia perquè la Sardana per la Llibertat sigui un èxit. Però també per demostrar una vegada més el compromís amb la llibertat i reclamar l'alliberament dels polítics presos.
Segons ha indicat a Ràdio Banyoles el portaveu de l'organització, Marc Grabuleda, «aconseguir que la Sardana per la Llibertat sigui un èxit és tot un repte».
La Sardana per la Llibertat, doncs, tindrà lloc el proper dissabte, a la mitja part de l'Aplec de Banyoles. L'organitzen el CDR i l'ANC del Pla de l'Estany, conjuntament amb el Foment de la Sardana de Banyoles. La idea és envoltar l'estany i tenyir-lo de groc en un clam reclamant la llibertat.
S'interpretaran les sardanes Vent d'octubre, de Paco Viciana, que té una lletra de Josep Navarro Santaeulàlia, i Somni, de Manel S. Puigferrer. Es recomana portar vestits de color groc i el transistor, ja que els músics tocaran des del centre del llac i la música serà retransmesa per Ràdio Banyoles.
En l'Aplec hi participaran les cobles Contemporània, Mil·lenària i La Principal de Porqueres. Hi haurà un concurs de colles improvisades, la Fira Mercat de Cultura Popular, la 13a Trobada de puntaires, i la botifarrada popular, després de la Sardana per la Llibertat. Durant tot el dia també hi haurà servei de bar i entrepans i al final de l'Aplec música per ballar amb la Contemporània.
Curs per instruments de cobla
Girona, encapçalada per la seva alcaldessa, Marta Madrenas, ha presentat la primera escola de cobla de la capital gironina, a partir de l'impuls de la Fundació Metalquimia i l'escola de música Claudefaula. A l'esdeveniment hi ha assistit també el regidor de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Girona, Carles Ribas; el vicepresident de la Fundació Metalquimia, Josep Lagares; la directora de l'escola, Lídia Millet, i el director de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, Francesc Cassú.
La proposta té com a objectiu promoure la formació en instruments de cobla i és pioner a Girona. També s'hi inclou «vetllar per la recuperació i la conservació dels instruments de cobla com a patrimoni català únic al món; integrar els instruments de la cobla als ensenyaments artístics generals de música, equiparant-los als d'altres instruments, així com vetllar perquè al final del curs l'alumnat assoleixi els nivells programats».
Al mateix temps, l'escola busca també «potenciar l'ús dels instruments propis de la cobla com a part important de la vida musical de l'escola, de la ciutat i del país, amb la creació de la Cobla Claudefaula i la interacció amb altres projectes orquestrals singulars com la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya». De fet, a través de l'escola de música de cobla, es vol potenciar també «la funció socialitzadora d'aquest tipus d'instruments, fomentant la interacció entre els diferents membres del centre, així com facilitar intercanvis amb altres centres que treballin en la mateixa línia». En aquest sentit, es vol crear un planter d'alumnes joves que, més endavant es puguin dedicar professionalment al món de la cobla.
La idea de la creació d'una escola de cobla a Girona sorgeix del fet que la Fundació Metalquimia va detectar un buit en la formació musical d'aquest tipus d'instruments en els seus nivells elementals. Però també vol incentivar la formació en instruments de cobla entre estudiants adults.
L'Ajuntament de Girona hi col·laborarà cedint els espais de les classes a l'Auditori de Girona i donarà suport logístic per tal de fer realitat aquest projecte. Així, l'alcaldessa ha manifestat que «Girona fa una aposta molt important per la cultura, no tan sols per difondre-la, sinó que va més enllà, i aquesta nova escola encaixa perfectament amb aquesta aposta perquè parla de talent i crea múscul cultural».
Per la seva banda, el vicepresident de la Fundació Metalquimia i impulsor del projecte, Josep Lagares, ha destacat que «amb aquesta escola s'omple un buit existent al nostre país per tal de fer arribar la cobla, amb el seu so tan únic i genuïnament català a totes les persones, encara que no siguin estudiants de música o músics professionals, per tal de recuperar, potenciar i anar estenent a tot el territori el coneixement d'aquests instruments».
La iniciativa té també la complicitat de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, el principal projecte musical de la Fundació Metalquimia. En aquest sentit, els músics de la Simfònica seran professors del projecte i Francesc Cassú, director de la Simfònica, serà també el director de la futura Cobla Claudefaula. L'inici de les classes tindrà lloc aquest proper setembre, amb el començament del nou curs escolar. Així, del 21 al 29 de juny es durà a terme una roda d'instruments perquè aquelles persones interessades puguin començar a prendre contacte amb ells. Els aspectes teòrics i pràctics, tècnics i interpretatius, estaran units a l'escola Claudefaula.
La Fundació Metalquimia ha impulsat al llarg de la seva existència l'enregistrament de diversos discs de sardanes i el seu projecte més visible avui dia és la citada Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC).
Discografia
Avui deixem constància d'aquestes noves gravacions de música de cobla, aportacions que afirmen que es tracta d'un gènere ben viu:
Viladesau, primeres sardanes. Cobla Ciutat de Girona.
Ressons de records, 2. Sardanes de J. A. López. Cobla Ciutat de Girona.
Bell Cabrerès. Sardanes de Jaume Pons i Jufré. Cobla Lluïsos de Taradell.
Per Sant Narcís, cada mosca val per sis. Llegendes. Cobla La Principal de la Bisbal.
Dansaires del Penedès, fent país des de 1946. Cobla Ressò dels Dansaires del Penedès.
Manifestació. Cobla La Principal del Llobregat (CD que inclou una sardana estrenada a l'Aplec de les Violetes amb les tonades dels càntics de les manifestacions), amb versió per a cobla i versió 'cridada'. És un CD que només conté aquesta sardana a 2 versions.
Llibre 'La sardana a Barcelona'
Jesús Ventura i Barnet (Barcelona, 1960), nasqué en una família eminentment sardanista, el seu pare fou un propagador de la sardana, des del Carnet del Sardanista, passant pel Correo Catalan, diari Avui, revista SOM, etc. Jesús estudià música de ben jove, el que l'ha convertit amb un excel·lent compositor i director de cobla.
Recentment ha presentat el llibre La Sardana a Barcelona.
La publicació s'endinsa en la història de la dansa i la seva música a Barcelona al llarg de més de 150 anys. Recull els seus inicis, l'arribada a la ciutat i tot allò que ha representat durant tots aquests anys, i es contextualitza ls esdeveniments que s'anaven produint en la societat catalana i la seva capital. El llibre vol arribar als nostres dies amb una reflexió que analitza la significació de la sardana en el segle XXI.
