Els peixos d'aigües fredes i polars han generat noves espècies durant milions d'anys al doble de velocitat que els peixos tropicals, al contrari del que es creia fins ara, segons una investigació en la qual ha participat l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona.
L'estudi, que publica aquesta setmana la revista científica Nature, revela allò que els biòlegs consideren «una paradoxa evolutiva»: que malgrat que a les aigües tropicals hi ha una gran diversitat d'espècies, l'evolució actua més ràpid a les aigües fredes de latituds més altes.
L'estudi, que ha analitzat les relacions evolutives entre més de 30.000 espècies de peixos i ha generat un dels arbres filogenètics més grans fins al moment, ha estat liderat per la Universitat de Michigan (EUA) i ha comptat amb la col·laboració d'altres institucions científiques internacionals, entre elles l'ICM-CSIC de Barcelona.
Els investigadors han qualificat de «paradoxals i inesperats» els resultats de l'estudi perquè «fins ara, existia la idea generalitzada que les taxes de formació d'espècies són més grans als tròpics», ha assenyalat la investigadora de l'ICM Marta Coll.
«En aquest estudi hem posat a prova aquesta hipòtesi, en examinar la relació entre latitud, riquesa d'espècies i la taxa de formació de noves espècies entre peixos marins, i hem vist que la tendència és la contrària: la generació de noves espècies és més ràpida en latituds altes», ha resumit Coll.
Els autors d'aquesta investigació admeten que no poden explicar completament els seus resultats, ja que són incompatibles amb la idea que els tròpics actuen com un «bressol evolutiu» per a la diversitat de peixos marins.
L'estudi també planteja noves qüestions sobre si l'especiació ràpida que ocorre en les aigües fredes oceàniques reflecteix una expansió recent i contínua de la diversitat marina en aquestes zones. L'equip d'investigadors va reunir un arbre evolutiu de 31.526 espècies de peixos amb aletes radiades, i després van centrar la seva anàlisi en les espècies marines d'arreu del món.
Un arbre evolutiu, o filogenètic, és un diagrama que mostra les relacions evolutives entre diverses espècies, i l'elaborat en aquest projecte és un dels més grans que s'han fet fins ara. Per a elaborar-lo, els científics van analitzar dades de registres fòssils i d'espècimens de museu publicats en revistes científiques i en les bases de dades disponibles.
L'estudi ha estat fruit de la col·laboració de les universitats de Michigan, Yale, Pennsilvània, Friburg i la Universitat James Cook, juntament amb experts de GEOMAR (Helmholtz Centre for Ocean Research, Alemanya) i de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, amb Marta Coll, investigadora del Departament de Recursos Marins Renovables, com a coautora del treball.
