Un estudi de la facultat de biologia i de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) ha analitzat com han evolucionat i s'han diversificat des dels seus orígens les espècies de macroinvertebrats aquàtics, com escarabats, mosquits o libèl·lules.

Segons ha informat la UB, «a partir de l'estudi de les característiques ecològiques de més de 6.600 espècies europees, els investigadors han reconstruït quin espai funcional ocupa cadascuna d'elles». La investigació conclou que «els llinatges més antics tenen més diversitat funcional que els joves, però els resultats també confirmen estudis previs que van assenyalar que el nom d'espècies de cada llinatge és independent del temps evolutiu».

En paral·lel, s'han utilitzat seqüències de l'ADN dels macroinvertebrats aquàtics per reconstruir el seu arbre de la vida, és a dir, la relació evolutiva i filogenètica entre les espècies, per calcular quan van aparèixer i quina evolució van tenir.

«Per entendre patrons globals de biodiversitat i els processos que els han creat és important saber què fan les espècies (com respiren, què mengen, com es reprodueixen o volen reproduir-se) i on viuen (altura, pH, temperatura, quantitat d'oxigen o matèria orgànica de l'hàbitat), el que es coneix com a diversitat funcional», ha explicat l'investigador Cesc Múrria.