Un estudi internacional ha identificat un nou mètode que ha mostrat com vint-i-cinc mutacions genètiques podrien haver estat clau en l'allargament de la vida de la nostra espècie respecte als primats més pròxims. Els autors de la investigació han apuntat que els resultats podrien contribuir a desenvolupar nous fàrmacs per tractar malalties relacionades amb l'envelliment.
Segons va informar ahir la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en un comunicat, la investigació també ha servit per confirmar la teoria que alguns gens que ens afavoreixen durant les primeres etapes de la vida, ens perjudiquen un cop finalitza l'etapa reproductiva. L'estudi, que s'ha publicat aquesta setmana la revista científica Molecular Biology & Evolution, ha estat dut a terme per investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt de la UPF i el CSIC, el Centre de Regulació Genòmica (CRG), la Universitat de Bristol i la Universitat de Liverpool.
La investigació va voler respondre a per què els humans podem arribar a viure fins a 120 anys, mentre que les espècies de primats més pròximes a la nostra només viuen la meitat, per això els experts van estudiar els genomes de disset espècies de primats, inclosa l'espècie humana. Des de la perspectiva de l'envelliment, els primats «són interessants» perquè, malgrat ser molt pròxims, hi ha diferències profundes entre unes espècies i altres quant a l'esperança de vida, han especificat.
Disset espècies estudiades
De totes les espècies estudiades, només tres -els humans i dos macacos- vivien molt més que l'avantpassat comú, «fet que evidència que han experimentat un procés relativament ràpid d'allargament vital», ha explicat Arcadi Navarro, investigador que ha liderat l'estudi. Els gens d'aquestes tres espècies es van comparar amb els de les catorze espècies restants amb l'objectiu de detectar mutacions presents en les espècies amb la vida més llarga.
Com a resultat, els experts van identificar vint-i-cinc mutacions de gens associats a la curació de les ferides, a la coagulació i a un gran nombre de problemes cardiovasculars, han detallat. «Els resultats tenen sentit perquè en les espècies que viuen més, és necessari un control flexible i adaptable dels mecanismes de coagulació», ha explicat el primer autor de l'estudi, Gerard Muntané.
