La companyia José y sus hermanas convida a la reflexió sobre la memòria històrica en el seu espectacle Los bancos regalan sandwicheras y chorizos, que ha omplert l'auditori del Col·legi Sant Josep en la seva representació a FiraTàrrega. Quin es el sentiment dels joves davant els rastres del franquisme? Què significa per a ells la figura de Franco? Com influeix en les seves vides la transició espanyola i els silencis? Aquestes són algunes de les preguntes que la jove companyia intenta respondre amb un espectacle que combina l'actuació, la dansa, el ball, la música i la videoprojecció.
Los bancos regalan sandwicheras y chorizos situa una nova generació, nascuda després de la mort de Franco, davant el repte d'analitzar la memòria històrica d'Espanya. Una nova generació que parla de la història d'Espanya des de la Guerra Civil, dels seus edificis i de les estructures que els són imposades i de com els fan sentir.
«Ningú sobreviu a un càncer de 40 anys», proclama un dels personatges després d'advertir que altres països europeus mai van sobrepassar dels 20 anys de vida sota el govern del feixisme. El desenvolupament de l'obra porta els personatges a fer creure que rere el fons de l'escenari podrien trobar-se en una fossa els cossos de Federico García Lorca i del propi Franco, que hauria sol·licitat que les seves restes fossin enterrades a Catalunya, anota un altre dels actors.
Igual que en les seves representacions prèvies al teatre Tantarantana de Barcelona, on van rebre el reconeixement dels premis de la crítica, el públic va gaudir i ovacionar una dramatúrgia fresca, en què els personatges es canvien de vestuari en escena, la qual cosa agilita el ritme de l'obra.
Una altra de les sorpreses de la fira és Un.habitants_To make room for us, de la italiana Caterina Moroni, una performance que es desenvolupa al cementiri de Tàrrega. Representada quatre vegades cada dia de la fira amb només vint espectadors en cada ocasió, Moroni convida el públic a passejar pel cementiri -cadascun segueix un itinerari diferent- per acabar davant d'un nínxol, a una creu o una tomba a terra. Allà, l'espectador rega unes flors o una planta amb una regadora, és convidat a desinhibir-se i ballar mentre escolta en uns auriculars música d'Elvis Presley i també a reflexionar.
«Per què us agradaria ser recordats?«», pregunta aquest espectacle que planteja com la idea de la mort condiciona la nostra resposta a la vida, proporcionant la base dels paràmetres ètics individuals.
És també una crida a considerar el tabú de la mort des d'un altre punt de vista i a estimular, a través de la participació activa, una percepció diferent dels cementiris.
