Dilluns, dia 29, Sant Narcís, patró de la nostra ciutat i Diòcesi.

Transcric un fragment del sermó de l'abat Oliba: «Ja que avui se'ns manifesta amb tant d'esclat la solemnitat del confessor de Crist i apòstol i màrtir nostre, donem gràcies i lloances al Creador omnipotent i encomanant-nos a les oracions d'aquell Narcís, autèntica flor del pa radís. Estimem allò que ell va estimar, creguem tot allò que ell ens va predicar de paraula i imitem tot allò que ens va ensenyar amb les seves obres».

Narcís, confessor i testimoni de la fe cristiana, em suggereix que els testimonis han continuat fins als nostres dies, i per això cal reconeixement i agraïment als testimonis d'avui.

En aquesta festa, tanmateix, cal donar gràcies a tots els germans i germanes pel seu testimoniatge cristià, sovint en situacions familiars, socials, professionals o en cercles d'amics en què es respira fredor religiosa, la sospita que la fe no és Bona Notícia, l'abandó de l'Església, i també una bona dosi d'ignorància sobre la proposta cristiana.

He palpat l'esforç de pares i mares per transmetre la fe als seus fills, i també el seu sofriment quan, aparentment, aquests deixen de creure, de pregar o de celebrar la fe.

Soc testimoni de l'interès de molts avis per recordar als pares, als seus fills i filles, que és molt important educar els seus nets com a cristians.

Conec i valoro el gran esforç de la majoria de capellans i diaques per oferir Jesucrist a les persones. No és pas per un interès personal de fer mèrits o d'esperar reconeixements, sinó perquè estimen les persones. I quan s'estima, es dona tot el que vius, posseeixes i consideres un gran tresor que ofereix vida, sentit, amor, fortalesa, esperança i felicitat.

Des de Sant Feliu, el primer màrtir, passant per Sant Narcís, i fins avui, les nostres parròquies s'han esforçat per donar testimoni ferm de Jesús. Cal fer esment de la responsabilitat dels consells pastorals, de la missió educadora en la fe de tants i tants catequistes, dels responsables de la litúrgia, dels visitadors dels malalts; dels qui s'han fet responsables de servir els qui més ho necessiten [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).