Els investigadors de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) que van demostrar recentment que el Còdex Maia de Mèxic és el manuscrit més antic d'Amèrica han viatjat a Espanya per difondre «els coneixements» que els seus estudis vessen sobre «una baula fosca». Segons ha assenyalat la responsable de Coordinació Nacional de Museus i Exposicions de l'INAH, Sofía Martínez del Campo, el Còdex Maia de Mèxic, anteriorment Còdex Grolier, «llança llum sobre una època poc coneguda».
«És important difondre aquest nou descobriment», ha afegit Martínez del Campo, que ha viatjat amb d'altres investigadors mexicans a València, on el cap de setmana passat es va celebrar una conferència internacional de maianistes, i ara es troba a la ciutat de Barcelona per exposar el contingut del Còdex Maia de Mèxic en una conferència oberta al públic general al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Les investigacions encapçalades per Martínez del Campo i el responsable de la Biblioteca Nacional d'Antropologia i Història (BNAH), Baltazar Brito, van confirmar el mes d'agost passat que el Còdex Maia de Mèxic és autèntic i data entre els anys 1021 i 1154 de la nostra era, cosa que el converteix en el còdex prehispànic més antic conegut.
El projecte va convocar experts de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), el Centre d'Investigació i d'Estudis Avançats de l'Institut Politècnic Nacional (IPN) de Querétaro i la Universitat de Colorado a Boulder per examinar el text. L'autenticitat del manuscrit es posava en dubte per dues qüestions principals: que es va obtenir a partir d'un saqueig, pel que no existeixen registres arqueològics del seu context original, i que el seu estil difereix d'altres còdexs maies coneguts i provats autèntics.
Estudi multidisciplinari
Entre el 2017 i el 2018, la Coordinació Nacional de Museus i Exposicions va dirigir un projecte multidisciplinari que va fer un registre fotogràfic detallat i va practicar exàmens de datació, materials, entomologia, iconografia, microscòpia electrònica, caracterització quimicomineralògica, morfometria, cronologia, estil i simbolisme, entre d'altres. Aquests estudis van finalitzar aquest estiu amb la conclusió que el document és original i que els deu plecs del còdex, que mesura de mitjana 12,5 centímetres de llarg, van haver de pertànyer a un conjunt d'almenys 20 plecs. Els especialistes, amb el suport d'estudis previs que havien identificat la presència del negre i el vermell, han trobat també la presència de colors blau maia i pigments basats en grana cotxinilla, a més de restes de gotes d'una resina de «chapopote» amb la qual es ruixava els objectes de caràcter ritual.
El Còdex Maia ha estat exposat al Museu Nacional d'Antropologia de Mèxic del 27 de setembre fins a finals d'octubre, «un fet excepcional que no creiem que torni a ocórrer perquè és molt fràgil», segons Martínez del Campo.
