Biòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) han documentat en un estudi la presència de moltes microfibres tèxtils, d'entre 3 i 8 mil·límetres de llarg, procedents de les rentadores, en els fons marins dels mars del sud d'Europa, des del Cantàbric fins al mar Negre. Les microfibres trobades són sobretot de cel·lulosa (cotó, raió), més que les de plàstic (polièster, acrílic), i confirmen que els fons marins són embornals de microfibres tèxtils.
La feina, que publica la revista científica PLOS ONE, ha estudiat la quantitat d'aquestes fibres de colors, que són molt fines, de menys de 0,1 mil·límetres de diàmetre, i que majoritàriament procedeixen de les màquines de rentar domèstiques i industrials.
La investigació l'han dut a terme Ana Sánchez Vidal, William P. de Haan i Miquel Canals, investigadors del Grup d'Investigació Consolidat (GRC) a Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, amb la col·laboració de Richard C. Thompson, de la Universitat de Plymouth (Regne Unit). Els investigadors han analitzat mostres de sediments fins als 3.500 metres de profunditat i han trobat que les densitats més altes de fibres es troben al mar Cantàbric, seguides pel mar davant Catalunya i el mar d'Alborán, respectivament, mentre que les densitats més baixes estan al Mediterrani oriental i el mar Negre.
L'estudi ha comptabilitzat que prop del 20% d'aquestes partícules s'acumulen en mar obert més enllà dels 2.000 metres de profunditat. «Això ens suggereix -ha explicat Sánchez Vidal- que les microfibres, provinents segurament de les rentadores, que poden alliberar fins a 700.000 microfibres a les aigües residuals en un sol rentat, s'acumulen en la plataforma continental, des d'on són escombrades i transportades per diferents processos oceanogràfics cap a les fondalades marines aprofitant els conductes naturals que són els canons submarins».
Segons la biòloga, l'efecte de la ingestió d'aquestes microfibres «pot dependre d'una àmplia gamma de factors, com les característiques de les microfibres (mida, abundància) o les substàncies químiques que portin absorbides, així com la fisiologia i l'ecologia dels organismes marins».
El principal tipus de microfibra que han trobat als fons marins és la cel·lulosa natural (cotó, lli) i la cel·lulosa regenerada (raió o viscosa), provinent principalment de roba de vestir i tèxtils industrials. Aquest estudi evidencia, segons la biòloga, que és necessari «fer un pas endavant en la investigació i innovació en la indústria tèxtil, en el disseny de filtres efectius per a les màquines de rentar, en el tractament adequat de les aigües residuals, i en el foment del consum de roba responsable».
