Llull és un dels primers projectes amb què va començar a treballar la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, fins i tot abans de la mateixa creació del projecte musical, impulsat per la Fundació Metalquimia. L'any 2004, Narcís i Josep Lagares, responsables de Metalquimia, plantejaren el repte de crear, a partir del llenguatge universal de la música, una «òpera de gran creativitat argumental, elevada qualitat i elaboració musical, d'esperit emocional, amb vocació global», com explica Josep Lagares.

Llull es podrà veure els dies 23 i 24 de novembre a l'Auditori de Girona.

L'escriptor Jaume Cabré i el director de la cobla La Principal de la Bisbal i de la Simfònica de Cobla i Corda, Francesc Cassú, es van enamorar del projecte i són els responsables del llibret i de la partitura, respectivament, de Llull, una òpera amb un pròleg i dos actes amb un protagonista clau: Ramon Llull.

Jaume Cabré ha destacat que l'elecció de la figura de Ramon Llull com a eix vertebral del projecte «va ser complexa», però remarca que «com a símbol, com a personalitat, atès l'àmbit geogràfic de les seves activitats, hem cregut que aquest personatge podia encarnar molts elements d'interès exportables avui a tot el món» i afegeix que «vist amb mirada del segle XXI, se'ns mostra, en essència, com un autèntic contemporani i com un excel·lent ambaixador de la cultura catalana». En aquest sentit, Cabré destacat que «l'òpera Llull ens explica un tema actual i universal amb una música actual, moderna i bella».

A més de Jaume Cabré i Francesc Cassú, al projecte de Llull s'hi ha sumat també l'actual director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí, que és el director d'escena de l'òpera. Llull serà interpretada per la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya i la Polifònica de Puig-reig, que manté un any més la col·laboració amb la SCCC, sota la direcció de Josep M Conangla i Emmanuel Niubò. En el repartiment hi participen solistes com Roger Padullés, Marta Mathéu, Gemma Coma-Alabert, Toni Marsol o Ferran Frauca, entre altres.

Sinopsi

Ramon Llull, ja gran, malalt a Gènova, rep la visita del dominic Nicolau d'Eimeric que li comunica la nova que Jerusalem ha estat alliberada de l'Islam pels cavallers del Temple. Llull rep una carta de sa filla Magdalena on li comunica la mort de Blanca, l'esposa de Llull, i que trenca tota relació amb ell perquè mai no els ha fet de pare. Eimeric exhorta Llull a ingressar a l'orde dominicà però Llull li diu que se'n va a Jerusalem. La seva dèria és la conversió dels infidels i la redacció de la seva obra escrita que està pensada com un instrument per a la conversió de jueus i musulmans. Després ja pensarà en la salvació de l'ànima. Llull explica les aventures i desventures del filòsof mallorquí a Jerusalem, on l'intentaran matar, el tancaran a la presó i, fins i tot, es retrobarà amb la seva filla.

Aplec de Santa Caterina

Any rere any, la gent dels pobles dels voltants del Montgrí ens retrobem a l'Aplec de Santa Caterina. El dia de la santa és el dia 25 de novembre. Hi arribem a peu o amb vehicles. Els que anem a peu des de Torroella pugem pel corriol que passa pels olivars i per les tres capelles on fem un petit descans per anar gaudint del paisatge abans de la darrera pujada cap a la Creu, on hi mengem unes mandarines per agafar forces. Des d'aquí uns quants pugen cap al castell, però la majoria baixem cap a l'ermita. Ja es veuen les fumarades i es sent el dringar sense parar de la campana que ens indica que hi ha festa. De mica en mica, la gent ens distribuïm en les diferents colles, algunes hi són des de molt d'hora per agafar lloc. Al voltant del foc es formen rotllanes de gent . Uns cap aquí altres cap allà, molts potser ens veiem un cop l'any, i aquest és el dia. Es costum de fer un bon arròs, o uns cargols a la llauna, o carn a la brasa. Al migdia cap a missa, i encendre algun ciri per demanar protecció a la santa. Cantar els Goigs és un moment molt important, són com l'himne de la festa, on es canta al territori i a la seva gent.

Acabat l'ofici solemne comencen les sardanes a plaça. Mentrestant s'aprofita per fer una visita a l'ermita i veure en «Manelet» a la sala gran, una petita figura que representa un nen estirat, el Nen Jesús, dins una urna de vidre i vestit amb una llarga camisa blanca i la mà estirada, on els infants col·loquen una moneda, la mà es mou i el diner cau a un costat, i se'ls regala un caramel.

Sortint de missa amb orquestra, es tocaran sardanes amb la cobla Foment del Montgrí.

Cobles

Aquestes són les cobles que actualment hi ha a Catalunya i Catalunya Nord:

Arbucienca d'Arbúcies, Baix Empordà de Calonge, Baix Llobregat de l'Hospitalet del Llobregat, Bellpuig Cobla de Bellpuig, Berga Jove, Bisbal Jove, Camps de Sant Joan de Vilatorrada, Canigó de Torelló, Cobla Cardona, Catània de Vilafranca del Penedès, Cervianenca de Cervià de Ter, Ciutat de Cornellà, Ciutat de Girona, Ciutat de Granollers, Ciutat de roses de Sitges, Ciutat de Manresa, Ciutat de Terrassa, Contemporània, de Barcelona, Cossètania de Tarragona, Costa Brava de Palafrugell, Cambra de Catalunya, Esmuc de Barcelona, Conservatori de BCN, Conservatori de Girona, Els Casanoves de Perpinyà, Flama de Farners de Santa Coloma de Farners, Foment del Montgrí de Torroella de Montgrí, Genisenca de Taradell, Iluro de Mataró, Jovenívola d'Agramunt, Jovenívola de Sabadell, Jovenívola Ciutat de Solsona, la Blanes de Blanes, Lo Castell de Bellpuig, Lluïsos de Taradell, Maravella de Caldes de Malavella, Maricel de Sitges, Marianda de Badalona, Mediterrània de Barcelona, Mirantfont de La Fatarella, Mil·lenària de Perpinyà, Montgrins de Torroella de Montgrí, Municipal Ciutat de Lleida, Nova germanor de Perpinyà, Nova Vallès de Sabadell, Onze de setembre, Osona de Vic, Palafolls de Palafolls, Pare Manyanet de Reus, Pirineu de Berga, Popular de Barcelona, Premià de Premià de Mar, La Principal d'Amsterdda, La Principal d'Olot, La Principal de Banyoles, La Principal de Berga, La Principal de la Bisbal, La Principal de Porqueres, la Principal del Llobregat, Cornellà del Llobregat, La Principal de Tarragona, La Principal de Terrassa, La Principal del Rosselló de Sant Llorenç de Cerdans, Punt-cat del Masnou, Rambles de Barcelona, Ressó Dansaires del Penedès del Vendrell, Reus, Reus Jove, Ripollès de Ripoll, Rosaleda de Sallent, Rossinyolets de Castelló d'Empúries, Sabadell, Salt de la nina de Lleida, Sant Jordi- Ciutat de Barcelona, Santa Maria de Blanes, Santiga de Santa Perpètua de Mogoda, Selvatana de Cassà de la Selva, Simfònica de Catalunya de Sabadell, Sitgetana de Sitges, Sol de Banyuls, Súria, Tàrrega, Terres de la Marca d'Igualada, Tres vents de Perpinyà, Vents de Riella d'Agramunt, Vila d'Olesa, Vila de la Jonquera, Volta al món de Barcelona.

Tenim, doncs, una bona quantitat de cobles per tocar la nostra música. Una curiositat és que antigament se solia posar a la cobla el nom del director capdavanter, així, per exemple, trobem la cobla d'en Pep, encapçalada per Pep Ventura, Els Juncans de Banyoles, els Serratins de Sant Joan de les Abadesses o Els Casanoves, que subsisteixen.