Dimarts celebrem el Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, celebració cristiana però també familiar i popular. En l'ambient es respira la festa: la Missa del Gall i la de Nadal, felicitacions, carrers enllumenats, ornamentacions, trobades familiars, el pessebre i potser l'arbre, el tió, els àpats, les cançons, els poemes, els Pastorets... Certament, Nadal s'ha convertit en una festa molt viscuda. Tanmateix, de cap manera podem oblidar els qui aquests dies experimenten més la solitud perquè enyoren persones estimades, o els qui estan mancats de mitjans materials que els permetin celebrar-ho, o els malalts, els angoixats per les ferides de la vida... Jesús neix per a tots, i molt especialment per a aquells que més sofreixen per algun motiu.

Ara bé, Nadal pot ser una festa entranyable, però una festa més sense assaborir-ne el sentit més profund per a cada persona i per a la humanitat. Per què?

El món, el nostre món, pot ser contemplat com un paisatge o com un pessebre. De fet, des del primer Nadal ja és un pessebre, el pessebre de Déu, però depèn de cadascú que el contemplem d'aquesta manera i el visquem amb aquesta convicció.

Cada Nadal ens ajuda a viure amb el convenciment que formem part d'aquest pessebre, on Jesús nasqué, visqué, morí i ressuscità. El nostre món s'ha transformat en el pessebre de Déu. Aquesta és la nova que omple de joia i d'esperança cada Nadal.

Algú pot pensar que tant li fa que sigui una cosa o l'altra, que no canvia res, que la vida és igual, que la història fa el mateix camí.

Però, i si el fet del naixement de Jesús hagués modificat radicalment la història humana i la vida de cadascun de nosaltres?

Què ha canviat el fet que Jesús, el Fill de Déu, s'hagi fet home, assumint la feblesa de la condició humana en un temps concret de la nostra història?

-Ens ha mostrat el rostre misericordiós de Déu i la seva estimació per cadascun de nosaltres. Déu és tan gran que pot esdevenir també petit. Déu és tan poderós que pot fer-se del tot feble, i ens ve a trobar com a infant indefens, perquè ens sentim estimats i puguem estimar-lo.

-En Jesús, Déu ha assumit un rostre humà, i ha esdevingut el nostre germà i amic [...] (extret del Full Parroquial).