15 de gener de 2019
15.01.2019

Demostren que els gens influeixen poc en el grau de temeritat de cadascú

Un estudi, amb la participació de científics de tres centres catalans de recerca, ha identificat fins a 124 variants genètiques associades amb el risc

15.01.2019 | 00:06
Un home intenta fer-se una «selfie» en ple temporal.

Un treball internacional, en el qual han participat científics de tres centres d'investigació catalans, ha identificat 124 variants genètiques associades amb la disposició d'una persona per assumir riscos i han demostrat que els gens amb prou feines suposen entre un 5 i un 9% de la predisposició a ser més temeraris.

«D'un pare i una mare alta, és molt probable que en neixi un fill alt, perquè el 80% és genètica, però d'un pare i una mare temeraris, no necessàriament en sortirà un fill amb tendència al risc, perquè la genètica té poca influència, entre un 5 i un 9% només», ha explicat Arcadi Navarro, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE-UPF-CSIC).

En la investigació, que publica aquesta setmana la revista Nature Genetics, hi han participat també científics de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLOBAL) i de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili.

Els resultats del treball aporten llum a com els factors genètics interactuen, però en poca proporció, amb les variables ambientals per afectar la tolerància al risc i les conductes de risc.

L'estudi ha revelat que cap variant afecta per si sola significativament la tolerància al risc d'una persona en particular i demostra que «si bé entre les espècies animals la genètica sí que és important en el grau de risc, per exemple un ratolinet és menys arriscat que un tigre, indica que entre els humans no hi ha diferències genètiques significatives que aboquin a ser més o menys temerari», segons el mateix Navarro.

Tendència ambiental

Dels resultats de l'estudi, se'n dedueix, segons Navarro, que «més del 90% de la tendència humana al risc és ambiental, d'educació o circumstancial». L'investigador ressalta que es tracta d'un dels més grans treballs genètics fets fins ara perquè es basa en dades genètiques de més d'un milió de persones europees.

«Per poder arribar a conclusions significatives, molts grups d'investigació vam decidir unir forces i incorporar les nostres anàlisis genòmiques a una base de dades comuna», ha comentat Navarro, que s'ha encarregat de recollir l'ADN de la saliva de més de 3.000 voluntaris.

El grup d'investigació de l'IBE també va sotmetre els voluntaris a experiments conductuals, com sotmetre'ls a jocs d'apostes per veure si apostaven més o menys diners, a més de preguntar-los sobre si s'atrevirien a muntar una empresa com a autònom o sobre els esports que practicaven, per veure si eren de més o menys risc, si bevien alcohol, consumien drogues o tenien altres conductes considerades com a temeràries.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit