Plorem aquests dies la mort sobtada i inesperada d'Andreu Aguilera, un gran professional que deixa en tots els que el vam conèixer el record inesborrable d'una persona excepcional.

Director d'Impremtes de Prensa Ibérica, Andreu va començar des de baix i, a base de treball, talent i honestedat, va anar assumint cada vegada més responsabilitats. Era algú en qui es podia confiar.

Vull que aquestes paraules siguin de sentit reconeixement a la memòria d'un home el bon fer del qual ha contribuït positivament al desenvolupament d'aquesta empresa. Se'ns n'ha anat un directiu estimat i apreciat, una persona clau en la nostra organització.

Vam conèixer l'Andreu quan Prensa Ibérica va adquirir Regió 7, on era el director d'Imprintsa, l'empresa d'arts gràfiques del diari. La seva trajectòria en aquest diari, on ha desenvolupat tota la seva carrera professional, havia començat, però, molt abans, el 13 d'octubre del 1982. L'exdirector i fundador de Regió7 Gonçal Mazcuñán, fent gala del bon criteri que sempre l'ha caracteritzat, el va fitxar, quan acabava de complir la majoria d'edat, per treballar en la part tècnica.

Andreu reunia grans qualitats. Al seu ampli coneixement tècnic i a les seves extraordinàries dots executives, hi sumava la seva gran humanitat. Andreu evocava el millor dels valors i principis dels professionals de Prensa Ibérica: capacitat de sacrifici, esperit de superació i entrega incondicional. A més, era una persona vital que sentia i infonia optimisme. Davant les no poques dificultats que en els últims anys ha travessat l'economia en general, i la nostra indústria en particular, Andreu era capaç d'exhibir el mateix entusiasme i les mateixes ganes de sempre. Era infatigable. Negociador nat que no s'arronsava davant dels complexos reptes que enfrontava i al qual sempre il·lusionaven els nous projectes.

Allà per on ha passat a Prensa Ibérica s'ha fet estimar, guanyant-se l'afecte i l'admiració de tots els que el van conèixer.

Manresa, la ciutat on va néixer i a la qual sempre es va sentir profundament unit, perd algú que, amb la seva tasca, ha donat brillantor i prestigi al bon nom d'aquesta localitat.

Prensa Ibérica perd un dels seus millors executius, la lleialtat, entrega i dedicació del qual van ser excel·lents. Se'ns en va un valuós professional però, sobretot, una gran persona i un amic.

A la seva companya Teresa, a la seva filla Miranda, a la seva mare Antònia i al seu germà Josep expressem, des Prensa Ibérica, el nostre més càlid i sincer missatge de condol davant el sentiment de desconsol que arrela en el més profund de la nostra existència.

La pena que ens ofega es fa més gran en conèixer que ahir, vint-i-quatre hores després de la mort d'Andreu, va morir també el seu pare, Sebastián Aguilera. Afrontava des de feia temps la recta final d'una llarga malaltia, però aquesta circumstància no mitiga el dolor per les dues pèrdues.

Encara que tindrem oportunitat de recordar l'Andreu i el seu pare en el funeral conjunt que tindrà lloc avui a les nostres instal·lacions d'Imprintsa, amb aquestes lletres els que som i fem Prensa Ibérica volem expressar a la família el nostre més sincer condol.

Descansin en pau, Andreu i Sebastián.

Andreu, no t'oblidarem.