18 de gener de 2019
18.01.2019
Diari de Girona

Diumenge se sabrà qui és el Pare Pelegrí 2019

Tossa de Mar reviu la tradició amb la caminada de 80 quilòmetres fins a Santa Coloma i tornar

18.01.2019 | 00:52
Diumenge se sabrà qui és el Pare Pelegrí 2019

Aquest diumenge i dilluns se celebra el ritual de Sant Sebastià i la nominació del Pare Pelegrí de Tossa de Mar. El Vot del Poble comença a les set del matí del dia 20 de gener, a Tossa de Mar. Acabada la missa surt de la sagristia el Pare Pelegrí, que mai ningú sap qui serà; òbviament és un veí de Tossa, que enceta el seu camí.

Les autoritats tossenques acomiaden el Pare Pelegrí i els fidels que l'acompanyen. El protagonista rep el salconduit –document acreditatiu en què l'Ajuntament sol·licita a les autoritats civils i eclesiàstiques que facilitin el pelegrinatge– i el «durillo», una moneda d'or que serveix, com a símbol, per pagar els oficis religiosos que es fan a Santa Coloma.

Abans de sortir del nucli urbà de Tossa, el Pare Pelegrí fa una parada a Ca l'Avi. A mesura que el trajecte avança, més fidels s'afegeixen al pelegrinatge, durant el trajecte es resa el rosari i altres pregàries. Hi ha un punt emblemàtic: Terra Negra, límit del terme municipal de Tossa i que dona entrada al terme municipal de Caldes de Malavella. El Pare Pelegrí aplega totes les persones –amb el crit «Ja hi sou tots?», repetit en tres ocasions– i beneeix el poble i els presents amb tres senyals de la creu mirant al mar.

L'altre punt significatiu del trajecte és el pont del Molí, un pas per sobre una riera que permet, a l'organització, comptar quantes persones acompanyen el Pare Pelegrí. El dinar, amb una parada breu, se celebra als Terrassos. L'arribada del Pare Pelegrí a la capella de Sant Sebastià de Santa Coloma es realitza, tal com diu la tradició, quan es fa fosc. Ja a Santa Coloma es fa una eucaristia per fer complir el vot. A Santa Coloma s'espera el Pelegrí amb una ballada de sardanes.

L'endemà, la jornada també comença amb una missa. Un cop acabada, els pelegrins inicien el trajecte de tornada, de Santa Coloma a Tossa, que inclou diferents punts de parada –fixos– que solen coincidir amb els àpats. Els punts són Mallorquines, l'esplanada del Molí de Can Poch, la capella de Santa Ceclina, Can Noguera, Can Garriga, i Ca l'Aromí. La suma del trajecte d'anada i tornada comprèn uns 80 quilòmetres.

A l'arribada a Tossa, el reben les autoritats locals i es fa una processó per la població. L'endemà s'enceten els actes festius a Tossa amb sardanes i balls.

Així, el Pare Pelegrí de Tossa de Mar torna a complir el vot ancestral que, segons la tradició, manté la població lliure de la pesta des del segle XV. Una de les peculiaritats d'aquesta tradició és el secretisme que envolta el nomenament del pelegrí, que ha de ser veí de Tossa. L'escollit manté el secret fins al mateix matí.

Per als tossencs, aquesta és una tradició molt respectada que se celebra des de fa més de 500 anys, un acte de recolliment i de devoció religiosa. Les persones que fan el pelegrinatge ho fan empeses per alguna promesa personal.

Molts van descalços i pateixen durant l'itinerari, que es fa resant el rosari durant tot el trajecte. No és ben bé una festa popular.

Qui va a seguir el Pelegrí de Tossa pot ser creient o no, només es demana respecte per la tradició i per les persones que la segueixen.

Al segle XV, Tossa de Mar va iniciar una tradició religiosa que s'ha mantingut viva fins avui. Al voltant de l'any 1400, Sant Sebastià va guarir el poble de la pesta, i Tossa va enviar un pelegrí a Santa Coloma de Farners, a la capella dedicada a aquest sant, com a mostra d'agraïment per la gesta.

Mor Joan Guinjoan

El compositor Joan Guinjoan morí l' 1 de gener. Ha estat un dels compositors clau en l'evolució de la música simfònica contemporània. I al mateix temps és autor d'una obra lliure per a cobla titulada Arrels. Aquesta obra per a cobla es va estrenar l'any 2008 al Palau de la Música Catalana. Va ser a través de la Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, en el marc del cicle Cobla, Cor i Dansa al Palau.

La figura de Guinjoan és essencial en la música simfònica d'avui dia al nostre país. Va introduir els corrents musicals avantguardistes dels anys 60. És autor de simfonies, música de cambra i música vocal, un concert per a clarinet, un concert per a acordió, diverses obres musicals de diversos estils i l'òpera Gaudí, que es va estrenar al Liceu el 2004. També va ser fundador i director del Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània de l'Ajuntament de Barcelona.

Centres musicals d'arreu del món el van convidar al llarg de la seva trajectòria com a artista convidat i va rebre múltiples distincions, com el Premio Nacional de la Música del Ministeri de Cultura espanyol, el 1990; el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya, el 1995, o la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el 1999. La seva figura s'iguala per tant a d'altres grans músics i compositors de la nostra història que, amb el reconeixement internacional, van mantenir el lligam amb la música tradicional catalana, especialment la cobla, i hi van dedicar, com a mínim una peça, sorgida del seu geni creatiu.

La Sardana de l'Any

Els cap de setmana de dissabte 26 i diumenge 27 de gener, i dissabte 2 i diumenge 3 de febrer, se celebraran les Repesques del Premi Popular de la Sardana de l'Any. Així, les 6 sardanes no guanyadores que hagin obtingut el percentatge de vots més elevat respecte la sardana guanyadora de la seva eliminatòria de la 1a fase s'enfrontaran aquests caps de setmana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook