18 de gener de 2019
18.01.2019
Diari de Girona

Els falsos positius en les mamografies tenen doble risc de patir un càncer

Un estudi liderat per l'Hospital del Mar conclou que les pacients amb aquest resultat són «biològicament susceptibles» a les lesions a les mames

18.01.2019 | 00:52
Els falsos positius en les mamografies tenen doble risc de patir un càncer

Les dones a les quals s'ha demanat fer avaluacions addicionals després d'una mamografia i es descarta la malignitat, els denominats falsos positius, tenen el doble de risc de desenvolupar un càncer de mama durant els deu anys posteriors. Així ho constata un estudi liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l'Hospital del Mar, que han treballat amb professionals de Dinamarca i Noruega i han analitzat dades de més d'un milió de dones que s'han sotmès a una mamografia.

Aquest treball que analitza la influència dels falsos positius en el risc de desenvolupar càncer ha estat publicat per la revista British Journal of Cancer, segons informava ahir l'Hospital del Mar en un comunicat. En total, s'han realitzat 3,5 milions de proves, en les quals es van detectar més de 10.000 tumors. A la vegada, es van produir més de 110.000 falsos positius, i la xifra de pacients amb un segon fals positiu va ser de poc més de 8.000.

La doctora Marta Román, del Grup d'Investigació en Epidemiologia i Avaluació de l'IMIM i primera signant del treball, ha considerat que aquests resultats «no volen dir que en detectar un fals positiu la lesió es transformi en un tumor, sinó que la pacient és susceptible biològicament de desenvolupar lesions a les mames, un risc que es manté durant deu anys, com a mínim».

Román ha explicat que «es tracta de dones que són propenses a tenir anormalitats a la mama», unes lesions que, segons els investigadors, poden ser marcadors del risc de desenvolupar càncer de mama al llarg de la vida de la pacient.

Per a aquesta experta, és important que les dones amb resultats de falsos positius «acudeixin de manera rutinària a fer-se una mamografia de cribratge cada dos anys». A més, «cal plantejar la personalització del seguiment de les dones participants en el cribratge mamogràfic i a les que tenen més risc se'ls podria oferir fer una mamografia cada any en lloc de cada dos». En canvi, a les participants sense cap lesió evident durant diversos controls, el temps entre aquests es podria ampliar, segons la doctora.

Les proves de cribratge de càncer de mama es realitzen en gairebé tot Europa cada dos anys a les dones d'entre 50 i 69 anys, amb l'objectiu de detectar casos de càncer de mama asimptomàtics. D'aquestes, a un 4% se les torna a convocar per realitzar proves addicionals en les que finalment es descarta la presència de malignitat i a vuit de cada 1.000 se'ls ha de sotmetre a una biòpsia per descartar el càncer. Aproximadament a cinc de cada 1.000 se'ls detecta un tumor que cal tractar, han indicat les mateixes fonts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook