Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Maryland Baltimore County (UMBC) han descobert un nou procés capaç de generar resistència a fàrmacs sintètics en poblacions bacterianes molt abans del seu ús clínic. Els investigadors han analitzat tots els genomes bacterians disponibles per trobar l'origen dels elements resistents a sulfamides -fàrmacs antimicrobis- que es detecten freqüentment en superbacteris als hospitals. Amb la recerca, han conclòs que els gens resistents van aparèixer en dues famílies de bacteris fa més de 600 milions d'anys, i que es van transferir a d'altres bacteris a mitjans del segle XX a través de fàrmacs utilitzats en l'agricultura.
La recerca l'han liderat Jordi Barbé, del Grup de Microbiologia Molecular de la UAB, i Ivan Erill, del Departament de Biologia de la Universitat de Maryland Baltimore County (UMBC), i l'ha publicat la revista Frontiers in Microbiology. Barbé i Erill destaquen que la descripció d'un procés capaç de crear resistència a fàrmacs antibacterians abans de la seva invenció, i en absència de substàncies naturals que afavoreixin l'aparició de gens de resistència, té importants repercussions de cara al futur del sector farmacèutic.
«La troballa confirma la necessitat de fer servir una teràpia combinada multifàrmac que ataqui diversos mecanismes de resistència en l'àmbit hospitalari», assegura Ivan Erill, afegint que la descoberta dels gens de resistència en bacteris que viuen al subsol i als aqüífers «alerta de la necessitat de reduir l'ús actual d'antibacterians en agricultura».
Al seu torn, Barbé apunta que la principal hipòtesi es basa en que «la ingent variabilitat genètica dels bacteris hauria afavorit la mutació dels gens de resistència que ara s'han identificat sense necessitat que hi hagués la pressió selectiva de la sulfamida o cap substància similar a la natura».
Resistència inesperada
L'equip d'investigadors recorda que els fàrmacs antibacterians sintètics, com la sulfamida, es creen a partir de substàncies químiques dissenyades íntegrament al laboratori, mentre que els antibiòtics estan basats en les substàncies que generen microorganismes com ara virus, fongs, llevats o bacteris.
A la natura, expliquen, es poden trobar gens de resistència als antibiòtics abans de la seva aplicació clínica, perquè els mateixos microorganismes els generen enfront de les substàncies antibacterianes dels seus competidors. Destaquen, però, que no era previsible que aquest fenomen es donés també en els fàrmacs de síntesi. I en cap cas abans s'havia trobat un procés com el descrit en aquest estudi, identificant una mutació en el gen diana del fàrmac.
La sulfamida va ser el primer antibacterià sintètic utilitzat en l'àmbit clínic durant la primera meitat del segle passat.
