El Govern d'Andorra ha rebut oficialment la sol·licitud perquè la sardana s'inscrigui a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Ha estat en el marc de la reunió que han mantingut aquest passat dilluns 14 de gener les entitats sardanistes d'Andorra la Vella i Encamp.
Olga Gelavert, ministra de Cultura, Joventut i Esports del Govern d'Andorra, i Montserrat Planelles, directora general de Cultura d'aquesta institució, han rebut la demanda formal perquè Andorra presenti la candidatura de la sardana. D'aquesta manera s'ha generat un pas molt important per al projecte, ja que ara correspon a l'executiu andorrà aprovar-ne la idoneïtat. La seva resolució ha d'arribar, previsiblement, abans de les eleccions al Consell General previstes per a aquest mes d'abril. Per tant, en un termini màxim de 2 mesos es podria saber la seva decisió, que s'espera que sigui favorable.
Aquest procediment també s'ha seguit a Catalunya, ja que, en plantejar-se com una candidatura internacional, cada comunitat sardanista ha de presentar el projecte al seu govern.
El Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat vol destacar i mantenir el patrimoni cultural intangible de les diverses cultures d'arreu del món. El concepte va sorgir l'any 1990 i es defineix com «el conjunt de creacions basades en la tradició d'una comunitat cultural expressada per un grup o per individus i que responen a les expectatives d'una comunitat en la mesura en què reflecteixen la seva identitat cultural i social».
Fins ara, la UNESCO ha declarat 2 manifestacions pròpies de la cultura popular catalana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La 1a va ser la Patum de Berga l'any 2005. La darrera, fins ara, van ser els castells, l'any 2010. Si ens referim a la cultura dels Països Catalans, a aquesta llista cal afegir-hi el Misteri d'Elx (2001), el Tribunal de les Aigües de València (2009), el Cant de la Sibil·la (2010) i les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (2011). A més a més, també estan reconegudes amb aquest títol activitats que són comunes a diversos territoris del Mediterrani, com la dieta mediterrània (2010); les Festes del foc del solstici dels Pirineus (2015) i l'art de la pedra seca (2018).
Ball del tortell
a Esponellà
Demà dissabte, Esponellà (Pla de l'Estany) seguirà la tradició i se celebrarà el Ball del tortell.
L'origen d'aquesta dansa sorgeix de la figura de la pabordessa de la Mare de Déu de la Candelera. És una dansa molt senzilla i alhora molt entenedora. Obre la marxa l'agutzil, seguit de sis parelles que representen el poble d'Esponellà i els veïnats de Martís i Batllori. Tres parelles són les entrants i tres sortints. A la mitja dansa les pabordesses sortints ofereixen el ram i el tortell a les entrants simbolitzant el relleu de pabordesses.
Sembla que la festa de la Candelera d'Esponellà es remunta al segle XVIII, tot i que els càrrecs de pabordessa sobre els que se sustenta ja són a la documentació de principis del XVII. Antigament la festa se celebrava sempre el dia 2 de febrer, caigués o no cap de setmana, i aquell dia era jornada no laborable al poble.
Així, demà es desenvoluparà la festa, al matí amb missa i benedicció de candeles, a la tarda amb sardanes per la cobla Bisbal Jove i el ball del Tortell. Amb l'esclat de la guerra espanyola de 1936-39 la festa es va interrompre i no va ser recuperada fins als anys quaranta.
Aplec de Sant Mer
(Vilademuls)
Diumenge a la comarca del Pla de l'Estany se celebra el dia de Sant Mer, a Vilademuls. L'Aplec congrega una gentada al voltant de l'ermita. De bon matí els boscos de la zona s'omplen de gent amb taules i cadires plegables esperant la solemne eucaristia que es fa a l'aire lliure. Després de la missa, es munta una fira amb paradetes que venen tot tipus de productes d'artesania i delícies de la gastronomia local. També es realitzen adicions de sardanes i un curiós concurs anomenat «L'home més fort de Sant Mer» en què un seguit de proves estrambòtiques mesuren l'habilitat i la força dels participants.
Les sardanes començaran a les 11 hores i, seguidament, missa i més sardanes, i una altra audició a la tarda, tot amb la cobla La Principal de Banyoles.
Aquesta ermita alçada al mig del bosc és a honor d'aquest sant, el qual, segons la llegenda, significa un esdeveniment que ret homenatge al sant fundador i heroi llegendari de la comarca, artífex, entre d'altres miracles, de la derrota del famós drac que vivia a l'estany de Banyoles.
Poesia dedicada al Drac
«Ens ho diu la història d'un vell poble / que hi habitava un monstre fa molts anys. /Diuen que treia foc per les orelles / i per la boca, pel nas i pels queixals/ És el mon-mon, el monstre de Banyoles, / que men-men-men, que menjava persones. / És el mon-mon, el monstre de Banyoles, / una per dia sense fer terrabastall. Com veureu tenia tanta gana / que s'empassava els bous de tres en tres / i els cavallers que amb ell volien brega / se'ls endrapava com qui no menja res. /I la gent de tota la contrada / un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar, / donant-li cols, patates i albergínies / perquè aquell monstre es tornés vegetarià».
Fins que Sant Mer anà a la cova del dragó i l'amansí, després el Sant es retirà a fer penitència i allí, amb els anys, es construí una ermita objecte de la devoció popular que es reviu cada any, en aquest, diumenge.
Aplec de Santa Brígida
a Amer
Aquest cap de setmana , a la vila d'Amer la gent puja fins a l'ermita de Santa Brígida.
L'ermita de Santa Brígida està situada en un indret molt especial: sobre una penya que s'alça a l'est del municipi d'Amer. La primera edificació coneguda que hi hagué en aquest indret elevat va ser una ermita romànica, construïda al segle XI pels monjos benedictins d'Amer i que estava dedicada a Santa Maria. L'ermita va ser derruïda el 1427 a causa d'un terratrèmol. Des de l'any 1991 el Grup Esquelles treballa voluntàriament en la seva reconstrucció.
Els actes d'aquest Aplec comencen el dissabte, la vigília, amb la pujada fins l'ermita, davant la qual s'encén un fogueró i es disparen focs d'artifici. El dia central de la festa és el diumenge amb la pujada en romeria de persones vingudes des d'Amer com també d'altres indrets de la comarca.
Els actes més emblemàtics de l'aplec són l'esmorzar de benvinguda als qui pugen a peu, el concurs mundial de xiulet amb cargolina, la missa a la Santa, el nombrament de l'Ermità i l'Ermitana de l'any i la subhasta de coques de l'ermità.
Es desenvolupa un Concurs Mundial de Xiulet amb Cargolina que es fa des del 1996 i consisteix en xiular amb cargolines, unes closques de cargol que es poden trobar pel camí de pujada. Dos socis de l'entitat són els presentadors de l'acte i guanya qui fa el xiulet més llarg sense interrupcions. Hi haurà una audició de sardanes amb la cobla Bisbal Jove.
Cassà de la Selva
L'Ajuntament de Cassà de la Selva ha aprovat que l'estudi dels instruments de cobla de l'Escola Municipal de Música Pere Mercader costi un 25% menys als alumnes. L'objectiu és «incentivar la pràctica d'aquests instruments i facilitar el fet que més alumnes iniciïn la pràctica d'instruments tradicionals de cobla com el flabiol, el fiscorn, la tenora, el tible o el contrabaix entre d'altres». L'Escola de Música de Cassà imparteix el nivell elemental i cursos de grau mig i està vinculada a l'Escola de Música del Gironès des del 2003.
