Demà a les 8 del vespre a l'Auditori Teatre Espai Ter, de Torrella de Montgrí, s'hi celebrarà un extraordinari concert de la cobla Montgrins en commemoració dels 150 anys del naixement de Pere Rigau (29 de desembre de 1868), fundador d'Els Montgrins, i a la llarga tradició musical de Torroella de Montgrí. S'hi podran escoltar obres de compositors locals encapçalats per la figura indiscutible de Vicenç Bou. Els orígens de la cobla Els Montgrins cal buscar-los en la família torroellenca dels Rigau, concretament en la figura de Joan Rigau, conegut com a Barretó, una de les personalitats més pintoresques del món sardanista empordanès de finals del s. XIX. Gran músic i director, la seva fama va ser ben aviat eclipsada per la del seu fill Pere, compositor i virtuós flabiolaire que el 1880, quan només tenia 11 anys, va entrar a formar part de la cobla del pare. Les diferències personals i professionals entre ambdós van propiciar que Pere Rigau formés la seva pròpia cobla el 1884, i aquí comença la història d'Els Montgrins.

Torroella ha estat terra de cobles i òbviament d'intèrprets i compositors de música de cobla. Segons les nostres dades tenim coneixement de les següents cobles: Els Barretons, on per cert hi tocà la tenora la filla de Pere Rigau, Caravana, Foment del Montgrí, Foment de la Sardana, Cobla d'en Genís, Cobla d'en Gich, Joventut Torollense, La Lira, La Principal Lira, Mascaró, la cobla d'en Miquel, Montgrieca, Montgrins, La Nova Barretó, La Principal de Torroella, Torrebella, La Vella.

Revesses

El passat diumenge 10 de febrer, el Paranimf de la Universitat de Cervera va acollir el primer concurs individual de sardanes revesses de la temporada. La part musical de la interpretació dels 8 enigmes musicals ha anat a càrrec de la cobla Tàrrega.

Aquest concurs inicial anirà seguit del d'Olot, previst pel diumenge 17 de març. El tercer de la temporada arribarà el diumenge 13 d'octubre i la setmana següent se celebrarà el de Terrassa, el diumenge 20 d'octubre. La temporada revessaire s'acabarà el divendres 1 de novembre, a Girona. En total, per tant, enguany només hi haurà, vàlids pel Campionat de Catalunya, cinc concursos individuals de revesses. Malgrat tot, són les mateixes cites de la temporada passada. I el mateix número que fa dos anys, ja que el concurs de Lleida va desaparèixer el passat 2018, però el va substituir la cita de Mollerussa, que es manté. El 2016 encara hi havia una jornada més, la de Barcelona-Poblenou, que va celebrar la seva darrera edició. I encara el 2015 hi havia un 7è concurs, el de Mataró, que també va tenir la seva última organització.

Fa 10 anys, el 2009 hi havia nou concursos, i el 2001, dotze, amb cites ja desaparegudes com Sant Pere de Ribes, Granollers o Barcelona-Sant Andreu. Amb els anys, per tant, s'han perdut entitats que organitzin aquest tipus de concurs. També el número de participants s'ha anat reduint amb el pas del temps. A Mollerussa hi ha hagut fins a 41 participants; el 2009 durant tot l'any van competir fins a vuitanta persones; el 2001, la xifra era de 173 revessaires i l'any passat en tota la temporada hi va haver 55 concursants. A part del descens de dades, també cal veure que les categories Júniors, el futur de la revessa, han perdut practicants igualment. El 2001 hi havia 26 Infantils i 23 Juvenils, fa 10 anys, 10 Infantils i 5 Juvenils; l'any passat eren 7 Infantils i 4 Juvenils i a Cervera el passat diumenge, cinc Infantils i un Juvenil.

Malgrat tot, hi ha diverses iniciatives per impulsar la revessa. Una manera de fer-la arribar al sardanisme és el recurs digital de www.revesses.cat. Aquesta pàgina ofereix un curs gratuït durant tot l'any per aprendre a comptar i resoldre revesses. La proposta va rebre el Premi Capital de la Sardana 2013 a la categoria d'Iniciatives Renovadores.

També des del món dels Aplecs s'està treballant perquè la revessa hi sigui present i engrescar més persones a comptar-la. Així, Aplecs com el de La Garriga, Cornellà de Llobregat o Mollerussa han incorporarat una revessa. I això sense oblidar la tasca que desenvolupen diverses entitats a les seves ballades per difondre-la a través d'un petit campionat, com passa al cicle d'estiu de Tiana.

També la Federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya va decidir fa anys que els adults ajudessin a comptar els dansaires més petits als concursos de colles. Ara, però, ha decidit canviar l'estratègia i només consideraran vàlides les revesses de les colles Alevines i Infantils que les comptin dansaires de la seva edat. Per facilitar-los la feina podran fer-ho fins a 2 integrants de la colla. I fins i tot al concurs de Cervera, a primera hora s'ha ofert un curs d'iniciació per part del conegut revessaire i compositor Joan Manuel Paños.

Falta veure si tots aquests passos atrauran nous sardanistes cap a la revessa i, sobretot, cap al món de la competició revessaire. Però com a mínim és un molt bon símptoma que hi hagi tants actors del sardanisme treballant a favor de la revessa i la seva difusió.

La sardana revessa és aquella que el compositor crea amb la finalitat específica de dificultar al dansaire saber quan acaben els curts i els llargs. Per esbrinar-ho, el sardanista ha d'identificar uns motius musicals que li permetin acabar correctament amb la música, ja sigui amb colla, o bé en un concurs individual. En són compositors reconeguts Sebastià Figuerola, Joaquim Tristany, Carles Santiago, Dani Gasulla o el mateix Joan Manuel Paños. La primera revessa s'atribueix a Antoni Agramont.

Fira de la mel

a Crespià

Crespià s'omplirà aquest cap de setmana de gom a gom per la Fira de la Mel. La Fira de la Mel de Crespià té el seu origen a l'alta Edat Mitjana. Crespià té una gran varietat botànica i florística, la qual cosa la fa molt apropiada per al cultiu de les abelles. La mel de la zona és un producte molt apreciat per les seves propietats curatives i medicinals. Quan s'inicià, aquella època no hi havia apicultors pròpiament dits, sinó que era una activitat complementària de molts pagesos. Més tard els excedents eren posats a la venda en el marc del que amb els anys va acabar essent la Fira de la Mel. Al segle XVIII, època de fort creixement a tot Catalunya, hi havia a Crespià un actiu comerç de mel i altres productes, com teixits i filatures. Des del port de Roses amb destinació al port de Gènova, a Itàlia, hi havia una activitat constant.

També cal constatar que en el poble hi ha gran quantitat de cultius de nous, que juntament amb la mel són protagonistes de la Fira. Se celebra aquest cap de setmana i a més dels productes mencionats hi haurà una gran quantitat de parades d'artesania. La Fira es complementa amb actes lúdics, així tant dissabte com diumenge, a la tarda hi haurà sengles audicions de sardanes, amb les cobles La Principal de Banyoles i Rossinyolets, respectivament.

Festa de l'Os,

a Prats de Molló

Diu la llegenda que quatre feréstecs homes-ossos baixen de les muntanyes després d'un llarg temps d'hibernació. La tradicional festa de l'os, que es perd en el record dels temps, té lloc cada diumenge de Carnaval a Prats de Molló per celebrar el despertar de la primavera. És ara quan l'os, anteriorment molt present als Pirineus, finalitza la seva hibernació i torna a fer estralls entre el ramat per alimentar-se.

Per commemorar la llegenda, es fa aquesta festa. Ossos i caçadors s'apleguen al Fort de la Guàrdia, prop de Prats, on hi fan un bon tiberi. Joan Amades apuntava que, quan més engatats van els protagonistes, més bé representen el paper d'os. Amb la panxa ben plena i el costellam ben regat, es vesteixen amb pells de xai -antigament era pell d'os, però, quan van desaparèixer dels Pirineus, es va optar per la pell de xai- i s'emmascaren la cara i els braços amb una barreja de sutge i oli.

Cap a les tres de la tarda, els ossos perseguits pels caçadors, es dirigeixen cap a Prats de Molló, on llencen a terra i empastifen tant com poden tothom qui se'ls posa al davant, sobretot les noies joves, en una clara metàfora de la fecundació. Les corredisses per esquivar els ossos són constants, però gairebé ningú no s'escapa del seu sutge.

Els caçadors, per frenar les bèsties, les persegueixen amb escopetes de fogueig. Si tomben algun dels ossos, de seguida hi ha qui els reanima amb un bon glop de vi. Cap allà les cinc, apareixen els homes de blanc o barbers, amb la cara enfarinada i vestits de blanc -que igualment empaiten i enfarinen les cares de les noies-. Els ossos es veuen acorralats per tants perseguidors i, finalment, cauen a mans dels caçadors. Llavors, els barbers són els encarregats d'afaitar-los, una metàfora de la castració de l'animal i moment àlgid d'aquesta festa carnestoltenca, la lluita del bé contra el mal atàvic que representa l'os en l'imaginari pagès. El primitiu ball de l'os, en què tots els protagonistes dansen al so de la cobla, posa punt i final a la festa.

La festa, en el seu conjunt, està carregada de simbolismes: l'oposició entre la foscor dels ossos i la blancor dels barbers podria molt ben ser una al·legoria de l'hivern que marxa i la primavera que ja arriba, o de la nit que s'escurça i el dia que s'allarga, o de la victòria del bé en la seva lluita contra el mal, o...

La importància i el terror que generava l'os en la societat agrícola dels Pirineus queda plasmada en festes com aquesta que durant tres dies es viu a la població, entre els actes alegres , xirois i divertits hi ha actua una cobla amb les cercaviles i es fan sardana, hi serà la Ciutat de Girona.