«Si mires els edificis aixecats al segle XVII a Espanya i als Països Baixos, són moltes les diferències; però si els estudies en profunditat, són moltes més les coses que tenen en comú». Amb aquesta reflexió exemplificava ahir l'ambaixador d'Holanda a Espanya, Matthijs van Bonzel, el bagatge cultural comú a tots dos països, i també a la resta d'Europa, en la inauguració a Madrid del congrés internacional The Magnificence in the 17th Century, que organitzen l'Institut Moll-Centre d'Investigació de Pintura Flamenca, la Universitat de Leiden i la Universitat Rei Joan Carles. Un simposi que, a partir de l'anàlisi de les expressions socials i artístiques de la magnificència, aprofundeix en aquest bagatge cultural comú que compartim els europeus, en un moment d'especial esplendor, com és el Segle d'Or.

Van Bonzel va ser l'encarregat d'inaugurar el congrés en la primera jornada que es va celebrar durant la tarda d'ahir a la seu de la Fundació Mapfre, en un acte al qual van assistir Arantza Sarasola, vicepresidenta de Prensa Ibérica; Arantxa Moll, administradora de l'Institut Moll; Ana Diéguez-Rodríguez, directora de l'Institut Moll, i l'escriptora i editora María Tena, i en el qual també va intervenir Matías Díaz Padrón, President d'Honor de l'Institut Moll-Centre d'Investigació de Pintura Flamenca.

En la seva intervenció, que va servir per obrir l'acte i el congrés, Díaz Padrón va connectar la fascinació del viatger modern que arribava a aquell Madrid dels Àustries amb la perícia de Velázquez en dissenyar la decoració del complex palatí del Retiro, per a Felip IV. Una tasca sens dubte magnífica, com va precisar Díaz Padrón: «Velázquez ho va disposar tot amb molt de gust». Però la noció de magnificència dels Àustries, va fer notar l'historiador de l'Art, diferia de la d'altres corts europees, com s'aprecia en els retrats que el mateix Velázquez va fer de Felip IV: «Amb la gorgera plana i emmidonada, res de puntes venecians. Oferien la imatge de la major dignitat». Una cosa que va quedar de manifest durant la trobada de Felip IV i Lluís XIV a l'anomenada Illa dels Faisans, el 1660, immortalitzada en un conegut tapís. La diferència entre l'austera dignitat dels espanyols i la pompositat de la cort francesa reflecteix aquestes dues maneres d'entendre la magnificència, encara que hi ha una vocació comuna per assolir aquesta virtut ideal.

Matthijs van Bonzel va incidir en les diferències a l'hora d'entendre aquesta magnificència a la qual aspiraven els governants al segle XVII, assenyalant també les barreres imposades pel context religiós, entre les nacions i comunitats catòliques i les protestants. Però fins i tot en aquestes circumstàncies, va assenyalar l'ambaixador, es poden trobar concomitàncies entre creacions tan dispars com El Escorial i la silueta arquitectònica d'Amsterdam.

Després de les intervencions de Díaz Padrón i Matthijs van Bonzel, dos dels organitzadors del congrés, Gijs Versteegen i Stijn Brussels, van iniciar les ponències explicant l'evolució del concepte de «magnificència» des de l'Antiguitat clàssica fins als nostres dies. Tot seguit va prendre la paraula la professora Michèle Caroline Heck, de la Universitat Paul-Valéry Montpellier III, per impartir la conferència inaugural: « Magnificency, between effect of power and power of effect».