11 de abril de 2019
11.04.2019

La primera fotografia d'un forat negre confirma la teoria de la relativitat d'Einstein

La històrica observació anunciada ahir ha estat possible gràcies a la connexió d'una xarxa de vuit telescopis d'arreu del món. El forat captat es troba a 55 milions d'anys llum de la Terra i té una massa 6.500 milions de vegades més pesada que el Sol

11.04.2019 | 00:49
La primera fotografia d'un forat negre confirma la teoria de la relativitat d'Einstein

Un grup internacional d'investigadors ha captat per primer cop la imatge d'un forat negre i la seva ombra. Així ho van anunciar ahir en sis rodes de premsa simultànies arreu del món diversos dels científics que han col·laborat en el projecte Event Horizon Telescope (EHT). L'objectiu del projecte era millorar i connectar una xarxa de vuit telescopis d'arreu del món que es troben en zones de gran altitud i difícil accés, com ara Sierra Nevada a Espanya, els volcans de Hawaii i Mèxic, les muntanyes d'Arizona o el desert d'Atacama a Xile i l'Antàrtida. Han participat en l'operació més de 200 investigadors d'Europa, Amèrica i Àsia oriental.

La imatge captada és la d'un forat negre que es troba en el centre de Messier 87, una galàxia molt densa de la constel·lació de la Verge. Aquest forat negre és a 55 milions d'anys llum de la Terra i té una massa 6.500 milions de vegades més pesada que el Sol. Aconseguir la imatge d'un forat negre permet validar o sotmetre a modificació la teoria de la relativitat general d'Einstein, que ha estat posada en qüestió i també per saber què passa al voltant dels forats negres.

Fa un segle, el científic Albert Einstein va calcular que la força de gravetat podia distorsionar l'espai-temps. Les seves equacions predeien que un cos d'altíssima densitat podria amagar-se darrere d'un horitzó de successos, el límit a partir del qual l'atracció del forat negre és ineludible. Aquest horitzó és el que s'aprecia en la imatge acabada de publicar.

En roda de premsa des de Brussel·les amb alguns dels científics que han participat al projecte, la Comissió Europea ha destacat que la descoberta és «important» perquè aporta proves visuals de l'existència dels forats negres i implica «una bona empenta» a la ciència moderna.

Segons l'executiu comunitari, en el projecte han tingut un paper «clau» investigadors finançats per la UE a través del Consell europeu de recerca (CER). «Avui dia, gràcies a la contribució dels científics europeus, l'existència de forats negres deixa de ser un simple concepte teòric», va indicar el comissari europeu de Recerca, Ciència i Innovació, Carlos Moedas. Segons ell, la «sorprenent descoberta» demostra les possibilitats que ofereix la col·laboració científica per «avançar».

Què és un forat negre?

El món coneix des d'ahir com és un forat negre, un dels objectes més misteriosos i suggerents de l'Univers, gràcies a la imatge mostrada pel consorci internacional Telescopi Horitzó de Successos (EHT). Però què són exactament, per què fascinen tant els científics i no científics, qui va parlar d'ells per primera vegada... ho explica a Efe Roberto Emparan, físic i investigador d'ICREA (Institució Catalana d'Investigació i Estudis Avançats) de l'Institut de Ciències dels Cosmos de la Universitat de Barcelona.

Un forat negre és un lloc de l'espai d'on res no pot escapar, ni tan sols la llum. Tanmateix, només formen forats negres les estrelles molt massives. Quan esgoten el seu combustible al final de la seva vida, col·lapsen sobre si mateixes de forma catastròfica i imparable i en la seva caiguda formen un pou a l'espai: un forat negre. Si no són tan massives, la matèria de la qual estan fetes pot aturar el col·lapse i formar una estrella moribunda que gairebé no brilla: una nana blanca o estrella de neutrons.

Quants tipus hi ha de forats?

Els forats negres es distingeixen per la seva mida. Els estel·lars són els que tenen masses comparables a la del Sol i radis de desenes o centenars de quilòmetres. Aquells les masses dels quals són milions o fins a milers de milions de vegades la massa del Sol, són els forats negres supermassius dels nuclis de les galàxies. També és possible que existeixin forats negres intermedis, de centenars de milers de masses solars, i forats negres primordials, formats al començament de l'Univers, amb masses molt petites.

Per què res s'escapa?

La força de la gravetat en els forats negres és tan extrema que ni tan sols la llum té la capacitat d'escapar-se de la seva atracció. I si la llum, que és allò que més ràpid viatja en el nostre Univers, no pot sortir-ne, llavors res no podrà fer-ho.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook