Sí, certament, per Pasqua ens podem felicitar mútuament. Així succeeix després de la Vetlla Pasqual i de les celebracions. Ho he viscut durant molts anys, sobretot en acabar la celebració de la vetlla a les parròquies i en la Pasqua Jove. Algú podria pensar: «I ara per què es feliciten desitjant-se una joiosa Pasqua amb abraçades, encaixades de mans, somriures...?». Només hi ha un motiu: perquè Jesús, el crucificat, ha ressuscitat! Però aquest fet és motiu de tanta alegria?
Comentant la nostra fe en la resurrecció de Jesucrist, en una reunió de formació amb els pares dels infants de la catequesi de primera comunió, em varen fer una pregunta i una afirmació. La pregunta: «Com ho sap?». I l'afirmació: «Doncs no ho sembla que hagi ressuscitat, tal com va el nostre món!».
Vaig intentar respondre a les dues qüestions explicitant què afirmem quan parlem de la resurrecció i mostrant signes de resurrecció que podem experimentar en la nostra vida i alhora en la història de la humanitat.
No hem de pensar que la resurrecció és un retornar a la vida terrenal. Quan parlem de la resurrecció de Jesús manifestem que la seva persona inicia una nova manera de ser, de viure en plenitud la Vida amb Déu. El Crist ressuscitat que mostra les nafres del crucificat no està lligat al temps ni a l'espai. Per això els evangelis indiquen que podia passar a través de les portes tancades, es presenta amb un aspecte sota el qual no el reconeixen immediatament, apareix i desapareix, però alhora els demana menjar per mostrar que és ell mateix, els instrueix i els ensenya les nafres de la passió i crucifixió.
Alhora, cal mostrar «signes de resurrecció» com a contrapunt a la constatació «tal com està el nostre món»:
-El testimoni dels apòstols, dels primers màrtirs i dels màrtirs de totes les generacions que, sense voler morir, varen preferir ser fidels a Jesús Ressuscitat, confirmant la seva fe abans que allargar uns anys la seva vida humana. [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).
