La Via Làctia va patir un fort brot de formació estel·lar fa entre 2.000 i 3.000 milions d'anys, quan van néixer un 50% de les seves estrelles, segons una investigació liderada per l'Institut de Ciències dels Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB-IEEC) i l'Observatori de Besançon (França). El treball, que publica la revista Astronomy & Astrophisics i que ha estat destacat a Nature Research Highlights, ha utilitzat les dades obtingudes pel satèl·lit Gaia, combinades amb models existents de la galàxia, cosa que ha permès descobrir el ritme al qual s'han anat formant les estrelles del disc de la Via Làctea.

Segons ha explicat l'investigador de l'ICCUB Roger Mor, primer signant de l'article, «de la mateixa manera que la flama del fogó es va apagant quan s'acaba el gas de la bombona, el ritme de formació estel·lar en el disc de la Vía Làctia, alimentat pel gas que inicialment es va dipositar, hauria d'anar disminuint de manera suau i continuada fins a esgotar tot el gas existent». Els resultats d'aquest treball indiquen que, si bé aquest va ser el procés que va tenir lloc durant els primers 4.000 milions d'anys de formació del disc, un fort «baby boom estel·lar» va invertir aquesta tendència.

Segons Mor, la fusió amb una galàxia satèl·lit de la Via Làctia, rica en gas, hauria pogut subministrar nou combustible i reactivar el procés de formació estel·lar, de manera similar a quan es canvia la bombona de gas del fogó. Aquest mecanisme explicaria la distribució de distàncies, edats i masses que es dedueixen de les dades proporcionades pel satèl·lit Gaia, projecte de l'Agència Espacial Europea (ESA).