Del concili de jerusalem al concili de catalunya

La lectura del llibre dels Fets dels Apòstols d'aquest diumenge ens ha informat del primer concili de la història de l'Església, el Concili de Jerusalem, en temps dels apòstols, i ens aclareix per què es va celebrar aquell concili amb la participació de sant Pau, de sant Pere, de sant Jaume, dels altres apòstols i dels dirigents de la comunitat. Per què aquest primer concili? Doncs perquè alguns cristians jueus exigien que els nous cristians no jueus s'integressin a la comunitat hebraica, es circumcidessin i complissin la llei de Moisès, abans de ser cristians. Pau i Bernabé, amb la seva experiència dels viatges missioners i d'haver convertit i batejat els no jueus sense necessitat d'acceptar el judaisme, defensen que per esdevenir cristià només cal la conversió a Jesucrist, i ser salvats per la gràcia de Jesús, el Senyor. Per tractar la qüestió es reuneixen a Jerusalem. Calia decidir si els no jueus podien esdevenir cristians sense cap condició prèvia. En definitiva, allà es jugava el futur del cristianisme, perquè o quedava tancat en el judaisme o s'obria a tothom.

Després de discussions molt vives, Pere i Jaume han d'intervenir amb la seva autoritat. Pere defensa que no cal imposar un jou, el del judaisme, molt difícil de suportar. Jaume també opta per no imposar obstacles a la conversió, però proposa abstenir-se de tres pràctiques per no escandalitzar: advoca per no menjar carn sacrificada als ídols, no consumir sang ni animals ofegats, i evitar les relacions sexuals il·legítimes.

Els bisbats amb seu a Catalunya varen celebrar un concili l'any 1995, després d'anys d'experiències d'aplicació del Concili Vaticà II, de 1965, per decidir propostes que ajudessin a continuar aplicant el Vaticà II a la nostra realitat social i eclesial de Catalunya. Havien passat 30 anys, estàvem a les portes del tercer mil·lenni i calia trobar respostes a la pregunta «Esperit, què dius a les Esglésies de la Tarraconense?». [...] (extret del Full Parroquial).