quest diumenge celebrem la festa de la Santíssima Trinitat, la festa del nostre Déu, que proclamem i confessem que és Pare, Fill i Esperit Sant.

Sí, el nostre Déu no és un Déu solitari. És un Déu en comunió d'amor i de vida: Pare, Fill i Esperit Sant. Aquest és el nostre Déu, i cap altre. És fonamental conèixer i viure la certesa que és en aquest Déu en qui creiem.

Alguns fets m'ajuden a descobrir la seva importància, tant pel que fa a Déu Unitat i Trinitat -un sol Déu en tres persones- com pel que fa la seva acció en nosaltres.

En les meves visites a les escoles cristianes per saludar i animar els alumnes i tenir-hi un diàleg, em trobo sovint que, en els cursos superiors, em fan preguntes de tota mena. Però en un moment o altre sempre apareix la pregunta sobre Déu: «Vostè creu en Déu? Com és Déu? Com ho sap? Tinc amics o amigues que no creuen en Déu i no sé mai què he de dir!».

Cal valorar -i molt- que una de les qüestions que preocupin els joves sigui la pregunta per Déu, perquè certament és la gran pregunta que en un moment o altre, de moltes maneres, tothom es planteja.

Constatem, però, que en el moment actual hi ha un gran silenci cultural i social sobre Déu. Aparentment Déu ha desaparegut de l'àmbit públic per quedar restringit als àmbits dels «creients». Per això, avui, quan parles de Déu, pots sentir coses com: «De qui em parles? Qui és aquest?». Perquè Déu sembla absent de la vida ciutadana, marginat de la cultura, com algú abandonat a les golfes de la història i que ara «no serveix». Diguem-ne secularisme, indiferència, ateisme pràctic, perquè ni es molesta a negar ni a lluitar... I encara em ressonen expressions com: «Déu, per què? Jo no el necessito! Tinc coses més importants a fer que estar per aquestes històries!».

És precisament en aquest ambient cultural que nosaltres creiem i anunciem el Déu que té nom, Pare, Fill i Esperit Sant. I per què? Doncs perquè ens fiem del tot de Jesucrist, dels seus primers testimonis apostòlics, de l'Església -que en molts moments ha reflexionat i formulat la fe en Déu Trinitat, l'ha invocat en les celebracions litúrgiques, hi ha confiat en les pregàries invocant-lo amb convicció [...] (extret del Full Parroquial)