Corpus

«Preneu i mengeu, això és el meu Cos, entregat per vosaltres». Per aquestes paraules del prevere o del bisbe en la pregària eucarística, el pa esdevé el Cos de Nostre Senyor Jesucrist. Repeteixen l'expressió del Senyor en el darrer sopar, el dijous abans de la seva passió, instituint l'Eucaristia. Celebrem la vida, mort i resurrecció de Jesucrist per tots nosaltres. Actualitzem l'aliança de Déu amb nosaltres, que esdevé força en les nostres debilitats i febleses, aliment per al nostre seguiment de Crist i comunió. Menjant el seu cos s'uneix a nosaltres esdevenint carn de la nostra carn. Cal afirmar que la vida cristiana és fonamentalment comunió amb Jesucrist. Recordem el seu ensenyament: «Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi» (Jo 15,4).

Malauradament, alguns consideren que no cal «la comunió» per ser bona persona i bon cristià. Que la participació en l'Eucaristia és senzillament un acte de pietat, però no necessari per viure en cristià. Més encara, es pot pensar que som nosaltres que li fem un gran favor al Senyor anant a Missa i combregant. L'Església, des de sempre, ha considerat fonamental la participació de l'Eucaristia per reconèixer Jesús, creure-hi, estar-hi en comunió i per això donar fruit. D'aquí que la Missa del diumenge s'ha convertit en un precepte de l'Església.

CONTEMPLACIÓ

El Cos de Crist, el Pa Eucarístic, es guarda en el sagrari de les nostres esglésies, ja sigui per portar la comunió als malalts o impedits que no poden desplaçar-se per a l'Eucaristia, ja sigui per fer la visita, per l'exposició amb el Santíssim i en algunes diades amb processons. Aquest diumenge, en les processons del Corpus i actes eucarístics, certament contemplem Crist present en el pa consagrat. Però cal reconèixer que s'ha afeblit l'anomenada «visita al Santíssim». És important cercar una estona per «visitar» Jesucrist, present en el pa consagrat de la reserva. Ja ho sabem que Ell és sempre amb nosaltres, però som humans i tenim necessitat de viure la seva presència, d'estar-hi propers una estona per fer silenci [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana)