El Papa va avisar a Moçambic del perill que suposa acceptar que el preu a pagar per l'ajuda estrangera és deixar-se corrompre, durant la missa celebrada a l'Estadi Nacional de Zimpeto, que tanca la visita de tres dies del pontífex a Moçambic, el primer punt d'una gira per l'Àfrica.

«És trist quan això es constata entre germans de la mateixa terra que es deixen corrompre; és molt perillós acceptar que aquest sigui el preu que hem de pagar davant l'ajuda estrangera», va lamentar. El bisbe de Roma va començar el seu últim dia amb un recorregut per l'hospital de Zimpeto abans de dirigir-se a l'estadi.

«Moçambic és un territori ple de riqueses naturals i culturals, però paradoxalment amb una enorme quantitat de la seva població sota la línia de pobresa. I de vegades sembla que els que s'acosten sota el suposat desig d'ajudar tenen altres interessos», va denunciar el Papa.

A més, va tornar a reivindicar la pau que va posar fi a la guerra civil que va durar 13 anys i va deixar més d'un milió de morts al país. La contesa va acabar el 1992 amb els Acords de Roma propiciats per la Comunitat de Sant Egidi, l'Església local i el Govern italià. «Cap família, cap grup de veïns o una ètnia, menys un país, té futur si el motor que els uneix, convoca i en tapa les diferències és la venjança i l'odi -va dir el pontífex. No podem posar-nos d'acord i unir-nos per venjar-nos, per fer-li a qui va ser violent el mateix que ell ens va fer, per planificar ocasions de revenja sota formats aparentment legals».

El Papa va deixar clar que la violència deixa sempre una «espiral sense sortida i el seu cost és molt alt». «Un altre camí és possible perquè és crucial no oblidar que els nostres pobles tenen dret a la pau. Vosaltres teniu dret a la pau», va afirmar.

Així va emfatitzat que «superar els temps de divisió i violència suposa no només un acte de reconciliació o la pau entesa com a absència de conflicte, sinó el compromís quotidià de cada un de nosaltres de tenir una mirada atenta i activa que ens porti a tractar els altres amb aquesta misericòrdia i bondat amb la qual volem ser tractats».

Misericòrdia i bondat

Per al Papa és necessària la misericòrdia i la bondat especialment «cap a aquells que, per la seva condició, són ràpidament rebutjats i exclosos». «Es tracta d'una actitud de forts i no de febles, una actitud d'homes i dones que descobreixen que no cal maltractar, denigrar o aixafar per sentir-se importants, sinó al contrari», va incidir. Davant 60.000 persones, el Papa va asseverar finalment que «la repressió només aporta pitjors conflictes».

Hores més tard, el Papa va aterrar a l'aeroport d'Antananarivo, capital de Madagascar, que serà la segona parada del seu periple africà.

Segons assenyala Vatican News, Francisco ha estat rebut pel president de Madagascar, Andry Rajoelina, acompanyat de la seva esposa, Mialy Rajoelina, i la Guàrdia d'Honor. Dos nens vestits amb vestits típics regionals van lliurar a Francisco un ram de flors a manera de benvinguda i, a ritme d'aplaudiments fusionats amb la música interpretada per la banda oficial, el pontífex va saludar la comitiva present a la pista d'aterratge.

Després d'escoltar l'himne nacional de l'Estat vaticà així com l'himne del país amfitrió, el Papa va estrènyer les mans d'alguns representants i membres de diverses delegacions, així com diversos bisbes de l'Església local.

El president i la seva dona van acompanyar el pontífex fins a l'interior d'un reservat on han intercanviat unes breus paraules. Posteriorment, Francisco ha recorreregut uns 13 quilòmetres amb el papamòbil pels carrers d'Antananarivo on milers de fidels es van congregar per saludar-lo, segons Vatican News. Posteriorement, el Papa es va traslladar a la Nunciartura, on descansarà fins demà.

El Papa farà una trobada amb els bisbes a la catedral d'Andohalo, així com amb els sacerdots, religiosos i seminaristes a la Universitat de Sant Miquel.